Un vi per a cada aliment i per a cada coca

En les pròximes dates, és obvi que es consumeix més vi  i cava que en la resta de l’any, coneguem una mica, els perfils d’aquestes begudes.

A l’hora de consumir un vi, no es tracta només de beure’n. Es qüestió de degustar-lo, de gaudir del seu color, del seu aroma i, per descomptat, del seu sabor a la boca.

Saber quin tipus de vi és o fins i tot de quins raïms procedeix, és el que fa el vi divers. I és el que fa que gaudim de cadascun d’ells d’una manera diferent i especial.

Però el que realment conctituieix que cada vi sigui diferent és la seva zona geogràfica i la tradició d’aquesta en el món vinícola, que li permet obtenir la millor varietat de raïm i així poder oferir vi d’excel·lent qualitat.

Segons el procés d’elaboració dels raïms, s’obtenen diferents tipus de vi: negres, rosats  i blancs. Aquests al seu torn, poden distingir-se en quatre categories diferents de vi segons el seu procés d’envelliment.

JOVE: És vi en el seu primer o segon any, que conserva les seves característiques primàries de frescor i sabor afruitat.

CRIANÇA: Vi en el seu tercer any, que ha passat almenys 1 any en bóta i alguns mesos en ampolla. En vi blanc, el període mínim d’envelliment en bóta és de 6 mesos.

RESERVA: Vi seleccionat de les millors anyades que ha envellit durant 3 anys, passant-se com a mínim 1 en bóta. En vi blanc, el període d’envelliment és de 2 anys, dels qual almenys 6 mesos han estat en bóta.

GRAN RESERVA: Pertanyents a anyades excepcionals, han romàs com a mínim 2 anys en bóta i 3 en ampolla. En vi blanc, el període d’envelliment és de 4anys, dels quals han estat en bóta 6 mesos com a mínim.

Tipus de vi

VI GENERÓS
Per a aperitius. Se’ls diu generosos per la seva alta graduació d’alcohol. La copa ha de ser petita, estreta i alta per beure a petits xarrups. La copa mes adequada és l’anomenada de Jerez.
La temperatura òptima per a fins i “manzanillas” és de 6 a 9 graus, i els dolços, olorosos i amontillats, de 14 a 15 graus.

VI BLANC
Per a peixos i mariscs. Es caracteritza per la seva frescor i afruitat. La copa serà transparent, de mida una mica més petita que la que s’utilitzi per a vi negre i no s’ha d’omplir més d’un terç, ja que s’escalfaria.
La temperatura òptima són de 8 a 9 graus.

VI BLANC JOVE
Per a verdures, aus i peix. La copa serà de mida mitjana, amb tija alta per no desequilibrar el pes en girar.
La temperatura òptima és de 8 graus.

VI ROSAT
Per a verdures, aus i peix. És el vi adequat per a menjars  amb salsa o barreja de mar i muntanya.
La copa serà senzilla i transparent. La temperatura òptima són de 9 a 11 graus.

NEGRE  JOVE
Per a carns, i guisats . La copa no ha de ser gaire gran però sí  amb boca àmplia. La temperatura ideal són entre 12 i 15 graus.

NEGRE CRIANÇA
Per a carns i guisats. La copa ha de ser transparent i de vidre o cristall fi i lleugerament tancada per la boca. La temperatura ideal són entre 14 i 17 graus.

NEGRE RESERVA
Per a guisats i verdures i cuina elaborada. La copa ha de ser àmplia, rodona, per permetre la respiració del vi. La temperatura òptima són de 15 a 17 graus.

NEGRE GRAN RESERVA
Per a carns de cacera i plats molt elaborats. La copa serà gran, amb cos ample i tija alta. La temperatura oscil·larà entre 17 i 18 graus en copa, i entre 15 i 17 graus en sortir a la taula.

CAVA  o CHAMPAGNE
Per a peix, marisc , també  per a pollastre rostit; a més de aperitius  salats i en preparacions amb salses. La copa serà tipus flauta. La temperatura serà més freda que un vi blanc, oscil·lant  entre 2 y 6 graus

VI DOLÇ
Para postres, xocolata i gelats . La copa serà petita rodona y de tall alt. La temperatura no ha de passar dels 8-9 graus

Nom del vi

En cada etiqueta de vi cal que hi figurin les següents dades:

  • Nom del vi
  • Lloc del naixement (indicar si es D.O.) i si ho és, l’Escut que té
  • Any de la collita
  • Entitat elaboradora.
  • Varietat del raïm principal ( o varietats que el composen)
  • Característiques del vi: criança, qualitat, de taula, negre, blanc, rosat. dolç, especial….
  • Graduació
  • Contingut
  • Número de l’embotellador

Denominacions d’Origen Catalanes

  1. DO ALELLA
  2. DO CATALUNYA
  3. DO CAVA
  4. DO CONCA DE BARBERÀ
  5. DO COSTERS DEL SEGRE
  6. DO EMPORDÀ-COSTA BRAVA
  7. DO MONTSANT
  8. DO PENEDÈS
  9. DO PLA DE BAGES
  10. DOQ PRIORAT
  11. DO TARRAGONA
  12. DO TERRA ALTA

Copes per a beure vi

La primera característica que han de tenir les copes és la de ser  transparents, també han de tenir prou capacitat, perquè  uns 60 cc de vi les ocupin només en les seves dues terceres parts, es recomana que tinguin un peu alt i fi i els dits no ha de tocar per res el cos de la copa, les copes han de tenir una boca d’un diàmetre menor que el de la seva base.

El porró

Uns mots per el porró:  Beure amb porró i, en general beure a galet és còmode, útil i convenient, quan es tracta simplement de beure, però és un gran error quan es tracta d’assaborir, de degustar..
Per tant, reservem el porró per a fontades, per al aplecs o per el consum diari de casa i en aquest cas no oblidem mai el nostre porró

“Qui beu amb porró
no beu tant
però beu millor”.

“Beure amb got
fa gabatxot,
beure amb porró
fa català i fa senyor”.

Copa per a beure cava

Més d’una vegada ens haurem preguntat sobre quina és la millor copa per servir el vi escumós: ja sigui cava, champagne, spumanti o sekt*. Doncs bé, actualment hi ha al mercat una gran varietat d’elles.
Però, quina és la millor per gaudir plenament de les característiques organolèptiques d’aquests vi?

De forma general, i per començar, es recomana que les copes per a qualsevol vi siguin de vidre o cristall fi, sense tallar i de color transparent. Lluny  quedaren aquelles copes verdes, o blaves, de vidre gruixut i tallat.

En segon lloc, la forma de la copa ha de respectar i fins i tot fer ressaltar les característiques organolèptiques de vi que contindrà.

D’aquesta manera, la nostra copa ideal per a escumós ha de contenir les bombolles de forma natural, sense accelerar ni frenar en demesia la seva efervescència; ha de respectar la temperatura de servei, evitant escalfaments ràpids del producte; afavorir que les aromes s’alliberin i, sens dubte, ha de deixar espai perquè el nostre nas pugui percebre’ls.

La primera de les copes, que ara ja gairebé queda descartada des de fa uns anys,és la coneguda  Pompadour. Diuen que va ser dissenyada a semblança dels pits de l’amant de Luis XV, madame Pompadour, a la Versalles del segle XVIII. Fos com fos és  una copa sense interès enològic. El gas s’escapa, el vi s’escalfa i és gairebé impossible apreciar qualsevol aroma en aquesta gran obertura.

El següent pas és l’altre extrem. La flauta, llarga i estreta. Manté bé l’escuma i la temperatura, però no hi ha manera d’olorar res. Pot ser una bona opció per oferir un aperitiu fresc i alegre. Sense més pretensions.

Però, sens dubte, no és la millor forma d’assaborir un bon champagne o cava

La tendència actual s’encamina cap a copes amb un disseny intermedi entre les dues primeres: la tulipa.

Partint del model flauta, s’eixampla la base per permetre al vi expressar-se sense perdre temperatura. De la mateixa manera, es torna a estrènyer la boca perquè les aromes es concentrin i el carbònic no s’escapi.

D’aquesta forma queda espai perquè el nostre nas capti totes les aromes que el vi allibera i puguem degustar-lo en el seu punt de temperatura i amb el carbònic ben integrat.

La botella clàssica és de 75 cl., d’un vidre més gruix i resistent que la del vi ordinaris perquè  aguanti  a la pressió del gas. També es reforça el fons de la botella per aquesta raó.

Els comerciants de la zona normalitzaren al segle XIX una sèrie de botelles de diferents capacitats, a les quals s’afegiren quatre grandàries especialment grans (salomó, sobirans, etc):

  • l’huitè: de 9,4 cl. (en desús)
  • el quart: de 18,75 o 20 cl., aquí se’n diu “benjamí”
  • la mitjana: 37,5 cl.
  • el mèdium: 60cl. (en desús)
  • la botella: 75 cl.  La més corrent
  • el màgnum: 1,5 l (2 botelles)
  • el jeroboam: 3 litres (4 botelles)
  • el matusalem: 6 l (8 botelles)
  • el salmanassar: 9 l (12 botelles)
  • el baltassar: 12 l (16 botelles)
  • el nabucodonosor: 15 l (20 botelles)
  • el salomó: 18 litres (24 botelles)
  • el sobirà: 26,25 litres (35 botelles)
  • el primat: 27 litres (36 botelles)
  • el melxissèdec: 30 litres (40 botelles)

SEKT. És la denominació que es dóna al vi espumós (Cava o Champagne) que s’elabora a la república Txeca o Alemanya., a Itàlia s’empra el mot d’Spumanti

I uns darrers cometaris.

Les tovalles i tovallons a la taula  han d’ésser completament blancs, sense cap mena de dibuixos ni colors. A la taula el més és important és el menjar i el beure, per tant, mai res pot distreure els colors dels articles a consumir.

Mai posar-hi a la taula flors naturals, podrien desviar i malmenar el gust olfactiu del vi i àdhuc dels menjars.
I, sobretot les senyores, no aneu al restaurant , ni us poseu a taula perfumades, car un perfum arruïna el plaer gastronòmic dels comensals.

No oblidem que el menjar i el beure entra per la vista. Sobretot el vi és de cabdal importància poder-los contemplar amb nitidesa abans d’assaborir-los.

Deixa un comentari