A l’hora de consumir un vi, no es tracta només de beure’n. Es tracta de degustar-lo, de gaudir del seu color, de la seva aroma i, per descomptat, del seu sabor a la boca.
Saber quin tipus de vi és o fins i tot de quins raïms procedeix, és el que fa els vins diferents. I és el que fa que gaudim de cadascun d’ells d’una manera diferent i especial.
Però el que realment fa que cada vi sigui és la seva zona geogràfica i la tradició d’aquesta en el món vinícola, que li permet obtenir la millor varietat de raïm i així poder oferir vins d’excel·lent qualitat.
Segons el procés d’elaboració dels raïms, s’obtenen diferents tipus de vins: negres, rosats i blancs. Aquests al seu torn, poden distingir-se en quatre categories diferents de vi segons el seu procés d’envelliment.
- JOVE: Són vins en el seu primer o segon any, que conserven les seves característiques primàries de frescor i sabor afruitat.
- CRIANÇA: Vins en el seu tercer any, que han passat almenys 1 any en bóta i alguns mesos en ampolla. En vins blancs, el període mínim d’envelliment en bóta és de 6 mesos.
- RESERVA: Vins seleccionats de les millors anyades que han envellit durant 3 anys, passant-se com a mínim 1 en bóta. En vins blancs, el període d’envelliment és de 2 anys, dels qual almenys 6 mesos han estat en bóta.
- GRAN RESERVA: Pertanyents a anyades excepcionals, han romàs com a mínim 2 anys en bóta i 3 en ampolla. En vins blancs, el període d’envelliment és de 4anys, dels quals han estat en bóta 6 mesos com a mínim.
Tipus de vins
VI GENERÓS: Per a aperitius. Se’ls diu generosos per la seva alta graduació d’alcohol. La copa ha de ser petita, estreta i alta per beure a petits xarrups. La copa mes adequada és l’anomenada de Jerez.
La temperatura òptima per a fins i “manzanillas” és de 6 a 9 graus, i els dolços, olorosos i amontillats, de 14 a 15 graus.
VI BLANC: Per a peixos i mariscs. Es caracteritza per la seva frescor i afruitat. La copa serà transparent, de mida una mica més petita que la que s’utilitzi per a vi negre i no s’ha d’omplir més d’un terç, ja que s’escalfaria.
La temperatura òptima són de 8 a 9 graus.
VI BLANC JOVE: Per a verdures, aus i peix. La copa serà de mida mitjana, amb tija alta per no desequilibrar el pes en girar.
La temperatura òptima és de 8 graus.
VI ROSAT: Per a verdures, aus i peix. És el vi adequat per a menjars|dinars amb salsa o barreja|mescla de mar i muntanya.
La copa serà senzilla i transparent. La temperatura òptima són de 9 a 11 graus.
RIOJA JOVE: Per a carns, i guisats de cullera. La copa no ha de ser gaire gran però sí ampla i amb boca àmplia. La temperatura ideal són entre 12 i 15 graus. *
RIOJA CRIANÇA: Per a carns i guisats. La copa ha de ser transparent i de vidre|cristall fi i lleugerament tancada per la boca. La temperatura ideal són entre 14 i 17 graus.*
RIOJA RESERVA: Per a guisats i verdures i cuina elaborada. la copa ha de ser àmplia, rodona i ampla, per permetre la respiració del vi. La temperatura òptima són de 15 a 17 graus.*
RIOJA GRAN RESERVA: Per a carns de cacera i plats molt elaborats. La copa serà gran, amb cos ample i tija alta. La temperatura oscil·larà entre 17 i 18 graus en copa, i entre 15 i 16 graus en sortir a la taula.*
DENOMINACIÓ D’ORIGEN NAVARRESA: Per a carns i verdures. La copa ha de ser gran per a negres i mitjanes i petites, per als afruitats . La temperatura rondarà els 12 graus per als joves i de l’any. Si té més d’un any, pot arribar als 15-16 graus.
DENOMINACIÓ D’ORIGEN COSTERS DEL SEGRE: Per a guisats i carns. La copa ha de ser de cos mitjà, que no es diferenciï el cos i la boca.
CRIANÇA RIVERA DEL DUERO: Per a carns i verdures. La copa pot ser senzilla de boca ampla, sense decantar-lo. La temperatura òptima rondarà us 15-17 graus.
DENOMINACIÓ D’ORIGEN TORO: Per a guisats de cullera, cacera i llegums. La copa no ha de tenir la boca ni gaire ampla ni gaire estreta. La temperatura no serà massa freda quan es porti a la taula perquè en servir-lo, guanyi un per a de graus.
VALDEPEÑAS: Per a vedella, bou i carns saboroses. La copa serà ampla amb les vores lleugerament corbades cap a fora. La temperatura no ha d’ultrapassar els 18 graus.
CAVA o CHAMPAGNE: Per a peix, marisc . verdures també per a pollastre rostit; a més de aperitius salats i en preparacions amb salses. La copa serà tipus flauta. La temperatura serà més freda que un vi blanc, oscil·lant entre 4 y 6 graus
VI DOLÇ: Para postres, xocolata i gelats . La copa serà petita rodona y de tall alt. La temperatura no ha de passar dels 8-9 graus
*Aquesta mateixa graduació pot emprar-se per a vi d’altres denominacions i orígens, com els Bordeus , Borgona, Penedès, Empordà, etc.
Copes per a beure vi
La primera característica que han de tenir les copes és la de ser blanques i transparents, també han de tenir prou capacitat, perquè uns 60 cc de vi les ocupin només en les seves dues terceres parts, es recomana que tinguin un peu alt i fi i els dits no ha de tocar per res el cos de la copa, les copes han de tenir una boca d’un diàmetre menor que el de la seva base.
Les copes són l’instrumental dels tastavins i la base de la bona degustació.
El porró
Uns mots per el porró: Beure amb porró i, en general beure a galet és còmode, útil i convenient, quan es tracta simplement de beure, però és un gran error quan es tracta d’assaborir, de degustar…
Per tant, reservem el porró per a fontades, per al aplecs o per el consum diari de casa, en aquest cas no oblidem mai el nostre porró
“Qui beu amb porró
no beu tant
però beu millor”
“Beure amb got
fa gabatxot.
Beure amb porró
fa català i fa senyor”.
Nom del vi
En cada etiqueta de vi cal hi figurin les següents dades:
- Nom del vi
- Lloc del naixement (indicar si es D.O.) i si ho és l’Escut que té
- Any de la collita
- Entitat elaboradora.
- Varietat del raïm principal ( o varietats que el composen)
- Característiques del vi: criança, qualitat, de taula. negre, blanc, rosat. dolç, especial….
- Graduació
- Contingut
- Número de l’embotellador
Denominacions d’Origen Catalanes
- DO ALELLA
- DO CATALUNYA
- DO CAVA
- DO CONCA DE BARBERÀ
- DO COSTERS DEL SEGRE
- DO EMPORDÀ-COSTA BRAVA
- DO MONTSANT
- DO PENEDÈS
- DO PLA DE BAGES
- DO PRIORAT
- DO TARRAGONA
- DO TERRA ALTA
Copa per a beure cava
Més d’una vegada ens haurem preguntat sobre quina és la millor copa per servir el vi escumós: ja sigui cava, champagne, spumanti o sekt*. Doncs bé, actualment hi ha al mercat una gran varietat d’elles. Però, quina és la millor per gaudir plenament de les característiques organolèptiques d’aquests vi?
De forma general, i per començar, es recomana que les copes per a qualsevol vi siguin de vidre o cristall fi, sense tallar i de color transparent. Lluny quedaren aquelles copes verdes, o blaves, de vidre o cristall gruixut i tallat. En segon lloc, la forma de la copa ha de respectar i fins i tot fer ressaltar les característiques organolèptiques del vi que contindrà.
D’aquesta manera, la nostra copa ideal per a escumós ha de contenir les bombolles de forma natural, sense accelerar ni frenar en demesia la seva efervescència; ha de respectar la temperatura de servei, evitant escalfaments ràpids del producte; afavorir que les aromes s’alliberin i, sens dubte, ha de deixar espai perquè el nostre nas pugui percebre’ls.
La primera de les copes que ja gairebé queda descartada des de fa uns anys és la coneguda Pompadour. Diuen que va ser dissenyada a semblança dels pits de l’amant de Luis XV, madame Pompadour, a la Versalles del segle XVIII. Fos com fos és una copa sense interès enològic. El gas s’escapa, el vi s’escalfa i és gairebé impossible apreciar qualsevol aroma en aquesta gran obertura.
El següent pas és l’altre extrem. La flauta, llarga i estreta. Manté bé l’escuma i la temperatura, però no hi ha manera d’olorar res. Pot ser una bona opció per oferir un aperitiu fresc i alegre. Sense més pretensions. Però, sens dubte, no és la millor forma d’assaborir un bon champagne o cava.
La tendència actual s’encamina cap a copes amb un disseny intermedi entre les dues primeres: la tulipa. Partint del model flauta, s’eixampla la base per permetre al vi expressar-se sense perdre temperatura. De la mateixa manera, es torna a estrènyer la boca perquè les aromes es concentrin i el carbònic no s’escapi.
D’aquesta forma queda espai perquè el nostre nas capti totes les aromes que el vi allibera i puguem degustar-lo en el seu punt de temperatura i amb el carbònic ben integrat.
* SKET. És la denominació que es dóna al vi espumós (Cava o Champange) que s’elabora a la república Txeca o Alemanya.
I un parell de darrers cometaris.
Les tovalles i tovallons han d’ésser completament blancs, sense cap mena de dibuixos ni colors. A la taula el més és important és la menja i el beure, per tant mai res pot distreure els colors dels articles a consumir.
No oblidem que el menjar i el beure entra per la vista. Sobretot els vins són de cabdal importància poder-los contemplar amb nitidesa abans d’assaborir-los.