Els pessebres són efímers, “petites obres d’art” repartides per tot el país. Catalunya, bressol de grans i reconeguts escultors de figures de pessebre
El juliol de 1985, un grup de 16 associacions de pessebristes funden la Federació Catalana de Pessebristes amb la intenció de coordinar, difondre i fer créixer l’art pessebrístic a Catalunya.
La Federació és el resultat del contacte que les més de setanta associacions de Catalunya mantenien de manera més o menys informal i que l’any 1969 desembocava en l’inici de les anuals Trobades de Pessebristes.
El pessebrisme a Catalunya , introduït probablement a través dels franciscans, té uns orígens ben remots. Hi ha documentat un pessebre l’any 1300 i es té notícia d’un venedor francès de figures del naixement a Barcelona l’any 1475. Del 1585 hi ha un inventari d’un canonge on apareixen figures de fang. El pessebre familiar era un fet al segle XVI i l’any 1786 hi havia una vigorosa Fira de Santa Llúcia.
Des de començaments del segle XX el pessebrisme català comença a ser conegut a Europa, especialment a partir de la incorporació del guix en la seva construcció, tècnica que es va iniciar de forma més aviat atzarosa a l’Associació de Barcelona i que s’ha difós per tot el món pessebrístic. Catalunya ha estat des de sempre bressol de grans i reconeguts escultors de figures de pessebre.
Per tot això, la Federació Catalana de Pessebristes se sent hereva d’un llegat etnogràfic de primera magnitud que es manté gràcies al treball desinteressat de centenars de pessebristes anònims que configuren les associacions.
Quan ve El Nadal , les entitats pessebristes de Catalunya exposen els seus treballs en les seves seus. Els pessebres són efímers, “petites obres d’art” repartides arreu del país. Segur que tothom en té una a prop.
Us facilitem un llistat d’aquests treballs que preparen durant tot l’any totes les entitats pessebristes de 19 comarques catalanes i una valenciana.