Celebració del fi d’any a diversos llocs del món

Amb l’arribada de l’Any Nou, es celebren arreu del Planeta, Festes i Esdeveniment per a realçar l’entrada d’un nou any. Us oferim algunes de les celebracions que tenen lloc a diferents llocs del món

(Amb cursiva i color, la manera, amb el propi idioma, com es desitja “BON ANY”)

ALEMANYA (Glücklilches Neues Jahr)
Els alemanys acomiaden l’any vell brindant a llor de Sant Silvestre i reben el nou amb petards i focs d’artifici amb la pretensió d’allunyar els mals esperits. S’explica que es costum, deixar en el plat, fins després de la mitjanit, quelcom que s’hagi menjat sopant, com una manera d’assegurar-se un rebost ben assortit per a tots els dies de l’any següent.

ÀUSTRIA (A Guads Neichs Johr Olle mitanad)
Els austríacs acomiaden l’any llançant focs d’artifici, bevent xampany , escampant confeti i serpentines, i lliurant-se fer-se petons. Cal destacar, sobretot a Viena els famosos concerts d’Any Nou i el d’Straus.

DINAMARCA (Godt Nytar)
Trencar la vaixella no es gens mal vist a Dinamarca, al menys el darrer dia de l’any: Els danesos solen aprofitar aquesta data per demostrar als seus amics quan els estimen, i ho fan llançant a la porta de les cases d’ells, els plats vells que s’han anat acumulant en el decurs de l’any que fineix. El número de bons amics que hom tingui serà proporcional als plats trencats que trobi davant la porta de sa casa.

ESCÒCIA (Bliadhna Matth Ur)
L’any nou o el “ Hogmanay” es celebra d’una manera molt peculiar en algunes poblacions escoceses. A la zones rurals encenen foc en una bóta i la fan voltejar per tots els carrers del poble, així consideren que donen la benvinguda al nou any i l’autoritzen a entrar. També hi una tradició denominada “first footing” segons la qual la primera persona que entra en una casa el primer dia de l’any determina la sort de la família durant els mesos següents. Per a obtenir la màxima fortuna cal que sigui un home moreno i mot millor si es afavorit.

ESPAÑA (Féliz Año Nuevo)
Un bon sopar, en algun restaurant, amb crustacis, vi, i cava català. A les dotze menjar-se els dotze raïms, si s’ha aconsegueix l’any serà ple de ventura. Són molt tradicionals les dotze campanes que es donen per el rellotge de la Puerta del Sol de Madrid, on s’hi reuneix molta gent, a Barcelona la concentració es fa a la Plaça Catalunya on s’hi aplega una vertadera multitud. També es mengen torrons i neules i a Andalusia “polvorones” i “mantecados”.

FRANCE (boone Annèe)
La part més tradicional es desenvolupa a París, el lloc de concentració Els Camps Elisis des de l’Arc de Triomf a la plaça de la Concòrdia, Els que es queden a casa en la majoria de punts de França, fan un bon sopar, en el qual mai no hi manquen les “huitres”, el “foie de canard” i el xampany de Reims. Tocades dels dotze tothom es desitja ventura amb petons i bons desitjos. A cada casa es col·loca en el algun visible un ramet de vesc .El dia 1 de gener inexorablement es mengen llenties.

ANGLATERRA (Happy New Year)
Potser la zona més popular i concorreguda és el centre de Londres. Uns acudeixen a Trafalgar Square o Picadilly Circus, alguns altres es concentren sota el rellotge del Big Ben per sentir millor les campanades mentre enllacen els braços i canten una vella cançó “Auld Lang Syne”. El matí del 1, molts s’alcen d’hora per córrer els carrers amb cançons i canvis de monedes i caramels.

ITÀLIA (Felice Anno Nuovo)
Amb un plat de llenties es comença el sopar de fi d’any la “notte di capodanna” les senyores i senyoretes són obsequiades amb peces de roba íntima de color vermell,ço és una premonició de bona sort cara els futurs dotze mesos. A Nàpols i a Roma és d’habitud llançar trastos vells per la finestra per trencar amb el passat i començar una nova singladura amb bon peu.

RÚSSIA (Novim Godom)
Aquest dia passa per Rússia “l’avi del gel” repartint dolces , caramels, joguines i nines “matriuskas” *, per tal de poder aconseguir aquests regals la mainada balla redós de l’arbre de Nadal i recita poemes a l”avi del gel”.
*Les matriuskas són aquestes figuretes que contenen en el seu interior una altra còpia de si mateixa cada vegada més petita, fins i tot l’ultima que és gairebé diminuta.

ÀSIA

XINA (Kin Inèn Kual le)
L’any a la Xina arriba el mes de febrer i el març segons el calendari de la lluna. Las seva festivitat dura 9 dies, el seu objectiu, aconseguir sort, salut i felicitat. Abans de començar les celebracions la gent neteja les seves cases a fi d’eliminar qualsevol resta de malastrugança de l’any que s’acaba. Pels carrers hi ha balls de dragons, infinitat de focs d’artifici i petards a fi d’allunyar als mals esperits.

COREA (Seh Hech Bok Mani Bat Un Seyo)
Tradicionalment els coreans celebren el “Solnai”, el primer dia de la primera lluna del nou any. Explica la llegenda que qui es queda adormida la darrera nit despertarà amb les celles blanques, així que aquesta nit tothom roman despert i encenen llums en totes les habitacions, el dia següent es dediquen a combatre els mals esperits i netegen la casa a fons cremant rames de bambú perquè creuen que el seu soroll els espanta.

ÍNDIA (Shannah Tovah)
El “Diwali” o festa de la llum indica l’inici del nou any. Té lloc entre octubre i novembre i dura cinc dies. Es destaca per infinitat de petites lluminàries d’oli que decoren les cases, temples i jardins, simbolitzant la victòria del bé contra el mal i mostrant l’agraïment de la gent pel bé que hi ha a les seves vides. També hi han focs d’artifici.

ISRAEL (Shannah Tovah)
L’any nou jueu es denomina “Rosh Hashanah”. Varia de data cada any, però sol ésser sempre entre setembre i octubre, aquest dia està prohibit treballar. Els jueus acudeixen a la sinagoga a resar, després tornen a casa a fer un menjar especial. És costum tocar el “ shofar” ( una banya de marrà) i mengen pomes untades de mel per aconseguir que l’any els sigui propici.

JAPÓ (Akemashite Omedetó)
Fins a cent batyallades repiquen les campanes dels temples japonesos per commemorar l’arribada del nou any. És una tradició per alliberar del mal del període que es comença, cada campanada fa referència a un desig terrenal perquè sigui allunyat. Les cases són decorades amb fulles perennes i bambú, símbols de la vida eterna i la honestedat. Sempre comencen l’any rient, puix creuen que això els porta bona sort.

THAILÀNDIA (Sawatdii Pamaï)
“Songran” és el nom per definir l’any nou i durant tres dies, 13,14 i 15 d’abril es quan fan les celebracions. La gent es tira galledes d’aigua uns amb els altres amb el desig d’atraure pluges abundants el proper any. Es renten i netegen totes les estàtues dels budes . També és costum alliberar els aucells engabiats i els peixets de les peixeres.

TIBET (Tashi Dèlek)
El “Gotor” són els dos dies finals de l’any al Tibet i en aquestes 48 hores netegen les cases, encenen entorxes i tiren petards a fi de mantenir els mals esperits fora de la llar. Acudeixen als monestirs a fer ofrena als monjos. Durant els dos primers dies de l’any nou, denominats “Losar” comparteixen menjades i regals amb la família i honoren als seus Déus i els visiten en llurs monestirs.

VIETNAM ( Chuc Mung Nam Moi)
Els vietnamites netegen profundament ses cases, treuen brillantor a la coberteria de plata i paguen tots els seus deutes. El darrer dia de l’any acostumen a plantar un bambú o un arbre semblant al qual decoren amb campanes, flors i serpentines vermelles per a protegir-se dels mals esperits. També tenen molt en compte la primera persona que entre a casa seva el primer dia de l’any, puix els portarà sort i riquesa en els mesos següents.
 

OCEANIA

AUSTRÀLIA (Happy New Year)
Els encanta rebre l’any nou amb molt de soroll, quan el rellotge marca les 12 de la nit, arreu s’escolten xiulets, clàxons de cotxe, picament de mans, tritllegi de campanes. El dia1 és festa important, ho celebren al camp i a la platja, amb pícnics i competicions de surf. Allà és en ple estiu.

ÀFRICA

EGIPTE (Colo SanaWintom Tiebeen)
Quan en el firmament apareix la primera lluna creixent celebren llur festa d’any nou, molts acudeixen a prop de la mesquita d’Alabastro al cap d’amunt de la ciutadella de la ciutat d’El Cairo. En el moment que apareix la lluna el líder religiós proclama oficialment el canvi d’any i aleshores la gent se’n va a llurs cases a celebrar l’esdeveniment, en aquest petit pelegrinatge llueixen vestits llampats fins i tot les dones que habitualment els porten negra en aquesta nit els duen de colors vistosos.

SUDÀFRICA (Gelukkige Nuwe Jaar)
Repiquen totes les campanes de les esglésies i l’ambient s’omple de trets de salves. En alguns llocs es festeja com un carnaval, la gent es disfressa i surt al carrer a ballar al ritme de tambors.

AMÈRICA

ARGENTINA (Feliz Año Nuevo)
Fan gran fogueres amb pirotècnica de coets, és el principal esdeveniment d’aquest dia. Construeixen ninots de fusta, tela i paper que després de ser passejats són llençats a les fogueres, és creença que amb la cremada d’aquests ninots es purifica i és la forma de treure’s tot el mal de l’any que fineix.

BRASIL (Feliz Ano Nuevo)
La gent acudeix a las platges (allà és estiu) a veure els focs artificials que es tiren aquesta nit, alguns vesteixen de blanc i salten sobre set onades, puix creuen que això els donarà sort, també tiren flors a l’aigua mentre demanen un desig. A Copacabana “las filhas do santo” ( sacerdotesses africanes) encenen ciris i els tiren al mar dins de petits vaixells carregats de flors i regals, perquè el mar se’ls emporti, el que és un presagi de bona fortuna.

COLÒMBIA (Feliz Año Nuevo)
És costum seguir la tradició de costums populars el que en diuen “los agüeros”. Hi ha diverses maneres de fer-ho: Rebre la matinada dret, donà un cop de porta ben fort en el moment que toquen les dotze, besar a una persona del sexe oposat.... Tot com a premonició d’un proper any pler de fortuna.

ESTATS UNITS D’AMÈRICA (Happy New Year)
La festa més popular dels EEUU és la que es celebra al Times Square de Nova York . Hores abans de la mitja nit ja no hi cap ningú. I, tocades les dotze campanades baixa la famosa “bola de cristall” des del dalt de tot d’aquest emblemàtic edifici i això marca l’inici de la gran festa, amb càntics, gatzara, focs d’artifici, confeti, jocs de llums i crits d’alegria.

MÈXIC (Feliz Año Nuevo)
Es canta, balla, es fa gatzara fins a altes hores de la matinada. Es netegen ben bé les cases, creient que això portarà sort, n’hi ha que passen la nit amb una maleta considerant que això afavorirà els viatges de l’any, també qui es posa roba interior vermella per trobar l’amor.

VENEÇUELA (Feliz Año Nuevo)
És el moment en que és reprenen i estrenyen les amistats d’uns amb altres, per això mengen un plat denominat “hallaca” que a cada casa preparen i el regalen a les altres com una mostra de desitjar bona sort per el proper any. També envien una carta a familiars i amics amb bons desitjos, missiva que es cremada pel receptor perquè ningú més pugui llegir.

UN FI D’ANY ESPECIAL
Us relataré un Fi d’any, que avui dia seria considerat molt especial.
Ens remuntem a la dècada dels anys 50, en una població de Catalunya. Bé és cert que en algunes cases benestants celebraven el fi d’any amb opulència, bons menjars i delicats vi i licors, en els cinemes interrompien la pel·lícula i a la pantalla hi apareixia un cartell desitjant bon any.
Però hi havia també qui ho feia de manera religiosa, eren, si no em falla la memòria els membres de l’Adoració Nocturna.
Es reunien a l’església força abans de la mitja nit a pregar i al punt de les dotze s’estiraven a terra bocaterrosa fins que havien sonat les dotze batallades. Aleshores començava la missa solemne, missa de tres capellans que era seguida amb molta devoció i recolliment. Jo hi feia d’escolà i en sortia ben cofoi, puix em donaven un duro que era estipulat per aquella funció.
Després finida la cerimònia religiosa la gent sortia i al carrer, al llindar de l’església es saludava desitjant-se un bon anys amb l’ajuda de Déu.
A l’arribar a casa la mare havia preparat xocolata desfeta i uns melindros, que menjàvem amb sana i bona alegria. Per la finestra sentia els acords d’una orquestra d’un local prop al nostra domicili. No entenia perquè aquesta diferència entre uns i altres, però era tard i la son hem vencia i aviat quedava adormit, Sembla que érem un altre any, bé.
Era una manera ben diferent d’entrar en un nou any