Centenari a Sabadell

Enguany es commemora el centenari de l'aparició de la primera organització sardanista a Sabadell: la Secció Propagandística de la Sardana del Centre Català. Diferents activitats estan deixant constància d'aquesta efmèride a la capital del Vallès Occidental. Aquella iniciativa va comptar amb una figura destacada que apareix com l'impulsor del moviment sardanista a Sabadell: Francesc Armengol i Duran.

Les activitats commemoratives del centenari de la sardana a Sabadell es plantegen de recordar aquesta figura. Concretament, el dissabte dia 13 de maig de 2006, a dos quarts de 8 del vespre, tindrà lloc la presentació del llibre 'Francesc Armengol i Duran: un sabadellenc enamorat de Sitges' que ha escrit Lluís Subirana. Aquesta presentació tindrà lloc al Casal Pere Quart i comptarà amb la intervenció de l'editor Manuel Costa i dels historiadors i escriptors Lluís Martín i Joaquim Sala-Sanahuja, així com de Lluís Subirana, l'autor del llibre.

Per altra part, el diumenge dia 21 de maig de 2006, a dos quarts de set de la tarda, se celebrarà un acte públic en recordança de Francesc Armengol i Duran, el primer president d'una entitat sardanista sabadellenca. Es tracta de la descoberta d'una placa commemorativa del centenari en homenatge a la memòria de Francesc Armengol, davant l'edifici del número 30 de la Rambla. A continuació hi haurà una ballada de sardanes, interpretada per la Cobla Sabadell.

Francesc Armengol i Duran (1884-1931) va ser un home força implicat en l’àmbit industrial, polític i associatiu de Sabadell. Cal destacar la seva participació en el negoci familiar del tèxtil i la seva integració al Gremi de Fabricants de Sabadell. Pel que fa a l’aspecte polític i associatiu, esmentar la seva militància en el Centre Català de Sabadell i la seva presidència en la Secció Propagandista de la Sardana d’aquesta formació política.

També cal ressenyar que el biografiat no tan sols es dedicà a gestionar el negoci familiar i a participar de la política sabadellenca, sinó que també va publicar els llibres Voladuries (1903), Escenes a Muntanya, inspirades i escrites a 1908 (1911) i Clarianes (1913).

Però possiblement l’aspecte més fascinat de la vida del biografiat és la realització del seu gran projecte: la construcció de l’autòdrom i la ciutat-jardí Terramar a Sitges. Francesc Armengol va inaugurar l’autòdrom de Sitges el 28 d’octubre de 1923, amb l’assistència de notables personalitats, com el monarca Alfons XIII i Miguel Primo de Rivera. La seva estrena va significar la culminació d’un ambiciós projecte que alhora representava una part de la classe benestant barcelonina però que ben aviat va deixar d’assistir a l’autòdrom, acció que òbviament va fer que, a poc a poc, el somni d’Armengol comencés a fer fallida fins a la seva desaparició el 1928. D’aquesta manera concloïa el propòsit d’Armengol. Tot i així, la ciutat-jardí de Terramar ha perdurat al llarg del temps fins els nostres dies.

La fallida econòmica i, sobretot, el fracàs de l’autòdrom van incidir lentament en l’estat de salut del biografiat, fins arribar a la seva prematura mort l’agost de 1931. Així finalitzava la vida i el somni d’aquest notable sabadellenc, fill adoptiu de Sitges, fins ara gairebé desconegut a la seva ciutat, i que tan minuciosament ens descriu Lluís Subirana en el seu darrer treball que es presenta aquest mes de maig a Sabadell.