Esparraguera, Ciutat Pubilla de la Sardana 2006

El 23 d’abril de 2006, es proclamà a la població d’Esparraguera (Baix Llobregat), com a Ciutat Pubilla de la Sardana. Els diversos actes foren molt concorreguts, destaquem la lectura de la lliçó magistral que pronuncià el Sr. Lluís Subirana ( en el proper número de la nostra revista la publicarem), anotem també que el monument a la sardana ha estat obra de Lluís Llongueres, artista polifacètic, famós i conegut com a un dels millors estilistes del món, és també pintor, fotògraf, escultor... L’estrena de la sardana commemorativa que compongué, Carles Segarra i Mas, la lectura del missatge al món sardanistes que trobareu en aquest número, escrit pel Sr. Vicenç Villatoro.

A la portada i contraportada d’aquest número hi hem inserit diverses fotografies de la festa del pubillatge, que ha realitzat el nostre fotògraf, Josep Llobet.

Relació de guardons dels premis del Dia de la Sardana 2006 instituïts per l’Obra del Ballet Popular.

MEDALLA AL MÈRIT SARDANISTA.

S’atorguen dues medalles, a títol pòstum:

Josep Maria Alba, de Lleida, militant de moltes causes, entre elles la sardanista des de l’any 1943, i en especial des de l’Entitat CE Huracans, de qui fou destacat activista, i membre de l’Obra del Ballet Popular, entitat amb la qual col·laborà assíduament. Afegí el seu amor a la sardana al seva bonhomia i el seu ferm compromís cívic i polític amb el país fins a la seva mort enguany, als 78 anys d’edat . (foto)

Josep Capdevila i Capdevila, de Ripoll. Treballador incansable a favor de la sardana a la vila ripollesa. Formà part de la colla Entre dos rius i impulsor i creador de colles infantils a Ripoll. Fou membre de la junta de l’Agrupació Sardanista des de 1977 i la presidí des de 1986, fins a la seva mort. Impulsà les trobades sardanistes comarcals del Ripollès. Dirigí amb entusiasme i eficàcia els actes del 50ari. De l’entitat i, sobretot, la proclamació de Ripoll, com a Ciutat Pubilla de la sardana, 2003. Morí, el 2005, als 53 anys d’edat. (foto)

MEDALLA AL MÈRIT MUSICAL

S’atorga al Sr. Salvador Brotons i Soler, de Barcelona, nascut a aquesta ciutat en el si d’una família de músics, estudià flauta amb el seu pare, i realitzà els estudis musicals al Conservatori de Música de Barcelona. Instrumentista de flauta solista a l’Orquestra del Gran Teatre del Líceu i membre també de l’Orquestra Ciutat de Barcelona. Director titular de la Vacouber Symphony Orchestra. En el nostre país ha estat el director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès i de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears. Actualment és també professor de direcció d’orquestra i composició a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Se li atorga la medalla al mèrit musical per la seva tasca de composició i difusió de la música de cobla, ajudant a dignificar aquesta formació amb composicions de gran vàlua musical. (foto)

MEDALLA AL MÈRIT CÍVIC.

S’atorga al Sr. Delfí Colomer i Pujol, nascut a Barcelona, la seva professió ha estat la carrera diplomàtica. Ocupà la Direcció General d’Afers Culturals del Ministeri d’Exteriors, l’ambaixada de Manila i fou el ptimrt director occidental de l’Àsia-Europea Foundation, a Singapur. Actualment és ambaixador a Corea del Sud. La seva gran vocació, però, és la musical. Col·laborà en diversos mitjans de comunicació com a músic, crític i divulgador de la música contemporània. Se li atorga el premi pel seu reiterat reconeixement al món de la sardana, amb el qual sempre s’ha sentit vinculat.

MEDALLA AL MÈRIT DE LA DANSA TRADICIONAL CATALANA.

S’atorga al Sr.Jordi Núñez i Pallerola. Estudià música amb Bonaventura Pla, ingressà al Conservatori del Liceu i perfeccionà els estudis amb Juli Pons. Descobrí el món dels esbarts acompanyant al piano els assajos de diversos esbarts, cosa que el portà a la direcció musical de diversos esbarts. El mestre Núñez ha col·laborat activament en la direcció i arranjament de molts balls que actualment executen els esbarts, tot ajudant a la fixació i unificació dels diversos arranjaments que s’usaven, fent-se mereixedor d’un gran prestigi i reconeixement del món de la dansa tradicional catalana.

ALTRES PREMIS :

Premi a la lleialtat

S’atorga al Sr. Enric Ortí. Als 9 anys d’edat entrà a formar part de la Cobla Jovenívola de Sabadell, amb la qual debutà el 23 d’abril de 1976 al Teatre Municipal La Faràndula de Sabadell, com a tenora solista. Des de llavors s’ha mantingut fidel a aquesta formació, en el si de la qual ha complert, doncs, enguany, 30 anys de dedicació.

Premi a la difusió de la música per a cobla

S’atorga a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana per la difusió i dignificació de la música per a cobla en el marc del cicle “Cobla, Cor i Dansa” que promou la Fundació amb notable èxit de públic i rigor musical i artístic.

Premis a la continuïtat

S’atorguen a les següents formacions, entitats i aplecs, que compleixen 50 anys d’existència: Cobla-Orquestra Internacional Costa Brava, de Palafrugell.
Amics dels Concerts de l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona
Aplec de Barcelona- Gràcia
Aplec de la Garriga.

Premis a la dedicació:

S’atorguen als Srs:
Albert Masquef i Nogués, de Madrid, com a impulsor de la sardana a la vila de Madrid
Joan Codina i Font, de Sant Quirze de Besora, activista incansable i engrescador a favor de la sardana en aquella població.
Vicenç Ferrer i Vilella, de Llagostera, per la seva constància en la difusió de la sardana.

Premis a la difusió de la sardana en els mitjans de comunicació:

S’atorguen a:
Al Sr.Jaume Comellas i Colldefons, director de la Revista Musical Catalana, per la seva tasca de difusió de la música de cobla i la sardana a través d’aquesta publicació, equiparant-la en tractament i continguts a la música culta.
Al Sr. Josep Pasqual, pels seus comentaris sobre el món sardanista des de la seva columna del diari Avui.
Al programa “Aires de Catalunya”, programa de sardanes i cultura popular, que porta 50 anys a l’antena de Ràdio Manresa.
A la Sra. Mercè Planes i Esqueu, per la seva feina de difusió de la sardana, des de Ràdio Salt
Al Sr. Ramon Moncho i Herrera, pels seus 25 anys al capdavant del programa “Contrapunt” de Ràdio Terrassa.

Premi a l’edició d’Estudis Sardanistes:

S’atorga al Sr. Joan Domènech iMoner pel seu llibre “Josep Viader, de la música de cobla a la polifonia.

Premis a enregistraments discogràfics:

S’atorguen a:
L’Orquestra de Cambra de l’Empordà pel CD Sardanes de Corda, editat per l’empresa Metalquímia, en el qual l’orquestra enregistra 15 sardanes substituint el flabiol, el tible, la tenora, al trompeta i el trombó per una família d’instruments de corda, oferint un resultat satisfactori i innovador amb una original combinació de sons basats en les melodies creades inicialment per a cobla.
A Foment de la Sardana de Banyoles per l’edició de l’Integral de Sardanes de Manel Saderra i Puigferrer.

Premis a les iniciatives renovadores en l’àmbit de la sardana:

S’atorguen a:
L’Escola Superior de Música de Catalunya, per haver incorporat la titulació del fisconr, junt amb altres instruments tradicionals, de manera que aj es poden cursar els estudis superiors d’aquest instrument, tot assumint una vella reivindicació dels instrumentistes de fiscorn.
Al grup Sardanista Riallera de Vic, el qual amb la col·laboració de l’Agrupació Sardanista de Vic i l’Ajuntament ha impulsat el projecte: No giris cua” per tal de renovar els cursets d’ensenyament de sardanes, obrint-los, potenciant el caràcter lúdic i apropant-los a sectors d’edat on és difícil de penetrar.

Premi a estudis folklòrics:

S’atorga a la Srta. Júlia Barberà i Manrique, pel seu treball de recerca sobre la Jota i la Rondalla a les terres de l’Ebre.

MISSATGE AL MÓN SARDANISTA.

Llegit a Esparreguera, el diumenge dia 23 d’abril de 2006, amb motiu de la proclamació d’aquesta població com a XLVI, Ciutat Pubilla de la Sardana:
Avui, com ahir, cal esperar que com demà, la sardana és un del fonaments de la vida cultural d’aquest país. No tan sols la sardana com a gènere, com idea. Tot el món complex i concret que s’ha teixit al seu voltant. colles i cobles, ballades i concursos, intèrprets i creadors, aplecs i concerts...
La nostra societat tendeix a reduir el fet cultural a un acte de consum. Parlem així d’indústries i d’audiències i fem servir molts indicadors sobre nombre d’espectadors, sobre nombre d’activitats, que s’assemblen molt als que es fan servir en altres camps de l’economia. La cultura es presenta com a producció i com a consum. I ho és, i molt important, i amb una enorme transcendència econòmica. I hem de fer que la cultura sigui un factor de riquesa i de progrés. Però la cultura és més coses. I la sardana les representa.
La cultura és consum, però és sobretot gaudi, és experiència estètica, és millorament personal. No és un consum per tenir sinó per ser, i per ser millors. I això ho trobem en el món de la sardana, als seus concerts, a les seves interpretacions.
La cultura és creació, la capacitat d’expressar-nos, de dir coses noves, d’interpretar el nostre món i de trametre’l, de transportar emocions i coneixements. I això ho han fet els nostres compositors i els nostres poetes a través de la sardana.
La cultura és participació i és concelebració, és el terreny on fem coses junts pel gust de fer-les, on tan important com consumir i produir és trobar-se i retrobar-se. Això ho són els aplecs. Això són les ballades. Espais de trobada social, llocs de reunió fets per compartir. Canals per participar. Ho és en general tota la cultura popular i tradicional. Ho és molt específicament en món de la sardana, amb tota la seva rica trama social de colles i agrupacions. Participació i compromís.
La cultura és identitat. És el diàleg amb les arrels, és capacitat de transformar-les, de vivificar-les, de mantenir-les vives. La cultura té a veure amb l’heretatge i amb la tradició, de la mateixa manera que té a veure amb la innovació i el futur. El món de la sardana és un món arrelat. És un món identitari. Però és també un món acollidor, on la transformació és possible.
A la cultura li demanem moltes coses. Ens serveix de moltes coses. Li demanem gaudir, poder ser espectadors de la bellesa. Però li demanem també un espai per crear-ne de nova. Un espai per participar i per retrobar-nos. La possibilitat de repetir i la possibilitat d’innovar. El goig de ballar, el goig de veure ballar, el goig d’organitzar i de retrobar-se, el goig de la fidelitat als orígens, però també el goig de l’evolució i el canvi.
Tot això ho demanem a la cultura d’un país .Per això ens serveix. I tot això ens ho dóna la sardana. Per això la sardana es als fonaments mateixos de la cultura d’aquest país. I per molts anys.

Vicenç Villatoro. Periodista i escriptor.

CIUTAT PUBILLA DE LA SARDANA 2007
Santa Coloma de Gramanet