No es podia fer Ball

Durant els anys de la Dictadura (1939-1975) estava totalment prohibit fer ball durant tota la Quaresma i en èpoques anteriors també estava això igualment prohibit, llevat dels anys de la República.

Els Carnavals, eren tolerats, però totalment interdit de portar caretes en els balls i tot s’havia de fer en locals tancats, res de rues o cercaviles pels carrers.

Eren anys en que les influències de l’església catòlica marcaven molt la vida social i política, recordeu que el mateix Franco proclamava que: havia guanyat la guerra por la “grácia de Dios”.

Les sardanes eres autoritzades.

Algú preguntarà i les discoteques? És que no n’hi havia, en els anys 70 començaren tímidament a aparèixer, sobretot a la costa.

Era una època, no pas massa llunyana, en que la vida era molt diferent que la d’ara, per exemple a Espanya, prohibits els Casinos de joc, res de revistes, espectacles o pel·lícules pornogràfiques , per això la gent d’aquí anava a Perpinyà al cinema o a comprar revistes o en un altre aspecte a adquirir llibres de tendència socialista, les llibreries d’aquí no podien vendre llibres d’autors com Max o Kierkegart (recordo que en la literatura que estudiarem als anys 60 se’ns deia: “La literatura malsana de Kierkegar”).

El Dijous i Divendres Sant, a les emissores de ràdio només es podia emetre música clàssica o sacre i fins jugar al truc o el canari als cafès era vedat.

No és pas estany doncs, el que no es permetés fer ball.

Per aquesta causa els músics acaben la seva temporada per Quaresma i enceten la nova per Pasqua, és el moment de fer els canvis, els que es retiren, els nous que entren, els canvis en les formacions, etc. Fixeu-vos que ens aquest mesos de març i part d’abril no hi ha cap festa de poble, si ara alguna se’n celebra és que és nova, apareguda recentment.

Aquest mes llarg d’inactivitat per els músics, els aprofitaven per a fer vacances, assajos, els canvis previstos, etc.

Cal que això es conegui, perquè realment era així.