Propostes del Sector Musical a la Ràdio

Des del sector musical, i en especial els associats al Consell Català de la Música, som conscients que la ràdio és un mitjà de comunicació amb un grau molt alt d'incidència social i penetració en la vida quotidiana. És per aquest motiu que creiem indispensable en tot projecte radiofònic que contempli la música com a eix vertebrador, l'establiment d'un mínim de complicitats i acords amb el propi sector. Els beneficis seran mutus i en sortirem tots plegats guanyant.
De la mateixa manera que des del sector hem elaborat una declaració de principis, seria important també des de la ràdio aquesta declaració. Si tots plegats sabem cap a on volem anar serà més fàcil arribar.
Cal fer esment que la música té molts àmbits: professional, usuari, educatiu i amateur. No es tracta d'establir quotes pel sector musical o per a cada àmbit. Simplement tenir present que la música habitualment forma part important de la vida de les persones i que el país disposa d’associacions que treballen en diferents àmbits.
Estan molt bé els contactes que hem establert amb la ràdio. No obstant, cal tenir ben present que hi ha alguns països en què aquesta relació amb el sector musical s’ha establert d’una manera més formal. No estaria de més donar una ullada als models de relació de la BBC, al model suec, dels Països Baixos, Irlanda o Japó. Són models diferents que ens poden ajudar a la creació d’un model propi de relació i de responsabilitats mútues. També tenim ben present els recursos públics que es destinen als mitjans de comunicació també públics. Cal una dotació suficient.

Convindria recuperar el valor difusor de la música com a cultura. És a dir:

• Per posar alguns exemples: fer servir música d'aquí en els comentaris futbolístics i en documentals en general de gran audiència. Si no és així, que d'alguna manera hi hagi el "rau-rau" o que no s'estan estimulant elements de la nostra cultura. (És un tema dels principis o del llibre d’estil a què ens referíem al començament).

• Es fa difusió però sempre des d’una visió molt personalista, esperant sempre que el periodista de torn hi estigui interessat. És un canvi de la política el que estem demanant. El marc no existeix. Caldria que quedés clar i que s’expliciti el suport a la cultura musical. És un reconeixement d’allò que és nostre i que a més a més té qualitat, inventiva i és divertit. La traducció de tot això és que la nostra cultura serà més consumida i amb més substrat

• Si el que busquem és impactar, televisió i ràdio han d’anar a la “una”, emetent les mateixes músiques. A d’altres països s’ha arribat a acords respecte als drets d’autor a canvi d’una forta difusió i promoció. Aquest tema no s’ha tractat mai. A la taula de diàleg del dia passat, aquest tema ja es va començar a tractar.

• Els primers anys 70 hi havia una xarxa de periodistes que van formar part també d’una xarxa de complicitats. Aquesta és la que va permetre que un tipus de música que en aquell moment sí que era marginal i tot a la contra, protagonitzés aspectes cabdals en el panorama cultural i polític del país. Per tant, cal una complicitat entre el fet musical i els seus protagonistes i els difusors.

Propostes CCM i sector musical / març 2006

• S’ha d’intentar crear productes que vagin més enllà de l’autoconsum en el país.

• Cal que els productes que es fan aquí tinguin una projecció que vagi més enllà d’una presència temporal, que perdurin en el temps. Que tinguin projecció a la resta de l’Estat i com a productes d’exportació. Sobretot que el que es fa tingui un seguiment posterior. A ningú se li ocorreria finançar el disseny d’un cotxe i no controlar el seu resultat a la pràctica.

• Tenir la preocupació de crear productes on els creadors s'hi vegin reflectits, buscant mercats oberts i no tancats. Productes de molta qualitat no passen de la presentació en un festival o un cicle. Cal buscar la rendibilitat. El que dèiem de fer un seguiment.

• Fomentar l'intercanvi, el moviment, el coneixement dels diferents productes i produccions musicals del país a diferents nivells: en el propi país, estatal (península ibèrica), i de fora.

• Crear xarxes, circuits, connexions ... Almenys que hi hagi correspondència. S'ha de buscar un equilibri en el mercat.

• No s'estima el que no es coneix. Fomentar que ens coneguin i també nosaltres estar oberts.

Respecte a les ràdios privades, som conscients que estan supeditades a les forces del mercat. Això no treu que no hagin de complir la llei. Donem una ullada, per exemple, al que està fent des de fa anys el Canadà, limitant a les seves ràdios la presència nord americana. Tenen una quota de contingut canadenc mínima d’un 30%.

ASPECTES QUE CREIEM QUE LA RÀDIO SERIA BO QUE TINGUÉS EN COMPTE:

A. INFORMACIÓ - Això farà que hi hagi un AUGMENT D'AUDIÈNCIA

-Informar quan hi hagi festivals, trobades de corals o simplement un acte on la música hi té un paper predominant amb molta assistència de públic. Si l'objectiu de tots plegats és un augment del consum cultural, s'ha de tenir en compte aquest aspecte i informar.

B. PERIODICITAT I CONSTÀNCIA

INFORMATIVA

- Això farà que hi hagi una FIDELITZACIÓ

-Quan fruit de l'esforç de coordinació i d'augmentar l'eficàcia del propi sector musical s'està aconseguint la creació d'un seguit de circuits, cicles i de grups musicals circulant. És a dir una coherència en l’oferta. També s'ha d'informar. La constància i periodicitat informativa fidelitzen audiència.

C. NOVETATS MUSICALS

- La informació ha d’estar allunyada dels complexos. Això ens ajudarà a educar i anar creant criteris musicals enfront d’un consum passiu.

-La riquesa de creadors i d'intèrprets del país fa que les discogràfiques, el sector editorial i el de promotors i managers, constantment estiguin llençant nous valors així com propostes musicals de grups o intèrprets ja reconeguts. El llançament s'hauria de fer de manera conjunta des dels mitjans i el sector.

Propostes CCM i sector musical / març 2006

-També hi ha propostes d'un esforç de recuperació patrimonial. En aquest cas haurien de tenir un tracte especial i de protecció, ja que el seu interès no té res a veure amb les lleis que regeixen el lliure mercat.

APECAT (Associació de Productors i Editors Fonogràfics i Videogràfics de Catalunya).

-Considerem bàsic informar, difondre i fomentar. Que la ràdio fos oberta a tots els estils, amb una obertura de mires, dominant l’excés d’influència de les tendències i fugint de l’esnobisme. Deixar els gustos personals a casa en servei de la difusió dels treballs discogràfics catalans.

-Sincronització amb el sector musical.

-Elaboració d'un ranking obert, amb informació sobre les novetats, i que pogués ser exportat a format televisiu.

GREMI D'EDITORIALS DE MÚSICA DE CATALUNYA.

Pel que fa al Gremi d'Editorials de Música reafirmem el que ja varem dir a la reunió:

-Que de bon principi cal protegir tant la llengua com la creació musical de Catalunya amb unes quotes que han de ser superiors al 30% (sobretot si aquí hi incloem la música de compositors catalans amb text o sense).

-Que una emissora cultural ha de tenir present l'educació en la cultura, i això vol dir també fer programes didàctics en què la música de compositors catalans sigui el vehicle per a introduir a la música actual.

-Que els editors catalans estem impulsant l'enregistrament d'obres dels nostres fons i que aquestes obres poden nodrir la programació d'aquesta emissora (sintonies, etc.).

-Que el Gremi està disposat a col·laborar amb l'emissora sempre que aquesta estigui en disposició de contribuir a la promoció de la nostra música i les nostres activitats.

UNIO DE MÚSICS

- Major presència de música catalana en viu.

- Major presència de compositors catalans.

- Major presència d'intèrprets catalans.

- Major presència de músics catalans.

ARC (Associació Professional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya).

- Que es respecti al màxim i es contribueixi a dignificar la nostra funció com a managers i representants dels músics sempre que s'hi vulguin adreçar (tret de campanyes o activitats específiques, ni les discogràfiques ni les sales ni tampoc els festivals són els canals correctes per adreçar-se als músics. I, per descomptat, tampoc directament a ells mateixos).

- Territorialitat en general (que quan “surti el sol” surti per a tothom, indistintament del lloc territorial on passi l'activitat o resideixi el músic).

Propostes CCM i sector musical / març 2006

- Més complicitat amb les programacions de fora Barcelona ciutat. No pot ser que es dediqui més atenció a una activitat orientada a una cinquantena d'espectadors que a una que es fa a 150 Km, pel simple fet que la primera se celebra a Barcelona i la segona lluny d'aquesta ciutat.

- Establiment de complicitats amb els festivals pròpiament dits, amb clara distinció del què es pot considerar un festival, el què un cicle extraordinari de concerts, o un entreteniment per a turistes.

- Que es pensi amb els músics pel directa, com a complement a la seva activitat fonogràfica i més enllà d'aquestes.

FCEC (Federació Catalana d’Entitats Corals).

Per part de la FCEC ens agradaria:

- Programes de divulgació de les activitats corals, com una agenda però més dinàmica, amb inclusió d'informació dels programes o corals que intervenen.

- Concerts en directe o enregistraments parcials que es completessin amb informació de les obres o compositors o opinions del públic i cantaires.

- Programes per donar a conèixer els compositors actuals i les seves obres.

- Donar conèixer els CD i enregistraments de cant coral català.

- Taules rodones sobre temes corals.

- Donar a conèixer altres cultures a través del cant coral de diferents països.

- Programes participatius, potser dedicats als nens, que serveixin també d'educació musical que és un servei que pensem que la ràdio pública, i la TV, haurien de fer.

- Programes especials quan la importància dels actes ho requereixin.

I a més a més que la música coral sigui un fet normal com a sintonia de programes o música de fons i que el fet coral i musical sigui normal en totes les emissores.

Evidentment la Federació està disposada a col·laborar i participar en el que demanin.