| |
SOLC 04 (Dotzè cicle)
Per Ventura torna el Solc, paraula màgica que ens
activa la memòria amb la terra, com si fos un fil conductor de la
nostra vida que alhora serveix per cosir una comarca amb la qual
l'Administració no sap què fer i a nosaltres ens falten hores per
cumplimenta-la de tant com ens l'estimem. El Solc ens apinya i,
des de l'escalf, tant la música com la tradició ens recorden i
evoquen la nostra carta de naturalesa i sobretot desperten el
caràcter més festiu de la gent, la necessitat de recuperar espais
comuns, com ara el carrer. Al carrer, s'hi pot fer
vida. La infantesa de molts ha passat al carrer, de casa en casa,
amunt i avall, a peu o amb bicicleta, sol o amb la colla. Lloc de
pas i també d'estada, ha esta sempre un punt de trobada d'oficis
tan nostrats com el de l'esmolet, que ara torna amb el Solc. El
xiulet de l'esmolet , la trompeta de l'agutzil o el crit del
matalasser eren tan inconfusibles que fins i tot els sentien les
padrines més dures d'oïda, A molts, l'arribada de l'esmolet ens
provocava esgarrifances per la manera com treballavael tall de
ganivets i tisores sobre les pedres: era una sensació estranya
perquè no podíem deixar de veure'l i sentir-lo. De
la gent del carrer, cap no ens feia cap mes il·lusió als de la
colla que el sanador de Vilalta, que seia amb una cadireta petita
al bell mig del carrer i anava capant els garrins com qui juga a
cartes. Ho feia tant bé que pensava que no hi havia cap godall al
món que és pogués queixar de mal. El Solc ens evoca els sons més
enyorats, les feines més cobejades, les estones més recordades,
temsp que en que vàrem aprendre a badar, a entendre el sentit de
la vida per nosaltres mateixos, a sentir-nos de poble.
El carrer, la plaça, l'era, el cafè, l'església, l'escola. Esm
vàeiem a tot hora, apreníem plegats, feíem les coses junts. Hi va
haver un temps en què s'ensenyava a cantar a missa, i les colles
es feien fortes a les caramelles. Era obligat també passar per les
fires i entendre tant de porcs com de vaques i xais, per no parlar
d'eugues, mules i rucs, bestiar que servia d'excusa als marxants,
que venien mantes de peu de furgó o estiraven unes parades en els
quals menys mejar hi havia de tot.
Apreníem a conèixer la comarca per les fires i els aplecs, per les
festes majors i els seus envelats, i també per les eves fonts, ja
que era costum anar a berenar els diumenges o els dies de festa a
les Coves, al Gorg Negre, a la Mosquera o al Cobert. Que bona era
aleshores l'aigua de les fonts! encara que de tant en tant
provoqués un mal de ventre que només es curava amb molta
paciència. A la Gavarressa i als Sorreigs vam aprendre a pescar
barbs i alguns també a nedar, i caminant per les fonts i les cases
de pagès hem entès les bruixes i els bandolers. Amb
le temps hem anat recuperant coses tant entranyables com el cant,
els aplecs, les festes i fins i tot el foc de les revetlles,
sempre presidides per aquella olor de coca sortida del forn. El
Solc desperta en tots nosaltresel nen que portem amagat a dins i,
conseqüentment , ens convida a reviure amb els nostres fills i els
nostres veïns arribats de fora emocions que no es poden perdre per
la seva noblesa. A través del Solc recuperem els cincs sentits, i
al mateix temps vertebrem la comarca, de manera que convé
cuidar-lo. Que no ens falti mai, si us plau. Ramon
Besa (periodista- Perafita)
Extret del programa SOLC 004.
Trobareu detallada informació diària dels actes que s'organitzen a
la nostra AGENDA També a la web:
www.solc.ca 
|
