|
Arriba la IXª Mostra de Balls de Diables
Centenaris amb Parlaments de Catalunya
El Ball de Diables de Vilafranca ja ha posat la
caldera a bullir de cara a la IXª Mostra de Balls de Diables
Centenaris amb parlaments de Catalunya que se celebrarà el 15 i el
22 de maig a la capital de l'Alt Penedès. Aquest any 2004, per
segona vegada, Vilafranca del Penedès serà l'amfitrió de la
Mostra. Agafant el model de la última mostra, realitzada a l'Arboç
l'any 2002, es pretén que sigui un acte cultural però sobretot
festiu, amb la voluntat de dotar-la d'originalitat i que
l'organització d'aquest acte serveixi per continuar programant
altres actes festius a Vilafranca
Les colles participants seran les següents: Ball de
diables de Sitges “colla vella”, Ball de diables de Vilanova i la
Geltrú, Ball de diables de Sant Quinti de Mediona, Ball de diables
de l'Arboç, Ball de diables de El Vendrell, Ball de diables de
Tarragona, Ball de diables de Torredembarra, Ball de diables de
Vilafranca del Penedès i Ball de Sant Miquel i diables de la Riera
de Gaià.
Actualment, existeixen a Catalunya més de 200
colles de diables d'entre les quals només una desena mantenen
l'acte sacramental, també anomenat “entremès”, que és la figura
clau de la denominació “ball parlat”. La coordinadora de balls de
diables centenaris amb parlaments de Catalunya, formada
inicialment per 8 colles i actualment amb 9, intenta mantenir
l'origen tradicional del ball de diables i obre les portes a les
noves colles així com a aquelles que adoptin, cerquin o escriguin
algun “acte sacramental” per intentar respectar el model
tradicional en les seves futures evolucions.
Per la realització d'aquesta IXª Mostra han contat
amb el suport econòmic del Centre de Promoció de la Cultura
Popular Catalana, l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès,
Pirotècnia Igual, Caixa Penedès, Consell Comarcal de l'Alt Penedès
i Fotoprix.
Els amfitrions de la trobada també presentaran les
novetats sobre el Balldefoc (el correfoc vilafranqui re-batejat),
un nou espectacle, únic a tot Catalunya, que es converteix en una
gran aportació al panorama festiu català. Novetats com el nou
patrocini de Cafès Novell i la Cafeteria è il Cafè, totes dues de
Vilafranca del Penedès. Si el correfoc de la colla vilafranquina
ja s'havia convertit en un espectacle de renom, el nou Balldefoc
té tots els elements per esdevenir a partir d'aquest any 2004, un
dels actes més rellevant del folklore del nostre país.
El Balldefoc té com a objectiu representar una
llegenda penedesenca, la llegenda de l'alquimista Silè que anava a
la recerca dels secrets dels focs infernals als quals només hi
podia tenir accés si trobava la porta de Xaus, l'entrada a
l'infern i que sempre ha estat protegida pels diables per
salvaguardar el seu poder i domini sobre el foc.
Per més informació: Xavi Aranda (Tlf. 639351058,
938900105@terra.es)
Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona
La primera notícia que se'n té oficialment data de
l'any 1863, però es creu que és molt més antic. L'acte sacramental
del Ball de Diables de Sant Quintí el representen 14 diables,
distribuïts de la manera següent: el Llucifer, la Diablessa, un
àngel, Sant Miquel, 8 diables i dos tabalers. A més, acompanyen el
ball dos diables que reparteixen carretilles, dos que encenen i un
o dos que porten el carretó.
L'acte sacramental, també anomenat típic, és
d'origen desconegut i està escrit en castellà antic i en català.
Les característiques del Ball de Diables de Sant
Quintí de Mediona són la continuïtat ininterrompuda des de fa
moltíssims anys, els versos o versots, que fa cada diables i que
són rodolins amb una cantarella molt característica, i el
vestuari, que és el mateix de fa més de 130 anys, tot i que, a
causa de les cremades i del pas del temps, se n'han fet
renovacions que han conservat el model original.
La Diablessa porta un vestit de color vermell amb
volants a les faldilles i un barret; el Llucifer porta un vestit
de color blau, amb una capa llarga i una mitra amb banyes, i els
diables porten una granota de color blau, alguns amb galons segons
el rang.
També hi ha dos tipus de maces o forques: al
correfoc el Llucifer porta una forca amb una cara dibuixada que
simbolitza el mateix Llucifer, amb capacitat per a 198 carretilles.
A l'acte sacramental o típic porta una maça
d'estellar esberlada de les puntes on hi poden cabre 9 o 10
carretilles.
La Diablessa porta una maça en forma de barret al
correfoc, amb capacitat per a unes 140 carretilles, i al típic en
porta una com la de la resta dels diables, però una mica més
grossa.
Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú
L'any 1710 trobem les primeres referències de
l'existència de diables a Vilanova i la Geltrú en un entremès en
què hi havia la mulassa de Vilanova, mula gegantina que en aquella
època representava una fera ferotge que llençava foc per la boca,
i cinc diablots.
Els Diables van sortir al carrer acompanyant el
Drac de Vilanova fins l'any 1832, data molt important per al Ball
de Diables, ja que va passar a ser un entremès per ell sol, i es
va crear el Ball de Diables de Vilanova.
La primera sortida d'aquest ball va ser per
l'Arribo de 1832, i a partir d'aquell moment va sortir pels
carrers a les festes de la vila (Festa Major, Festa Major
d'hivern, Carnaval, etc..).
Al segle XX, els balls vilanovins van decaure i els
diables van deixar de sortir. Després de molts anys, un grup de
socis del Foment Vilanoví va decidir, el 5 d'agost de 1946,
recuperar el Ball de Diables. Aquesta idea va provocar una
campanya de subscripció popular per fer els vestits dels diables i
construir una mulassa, ja que l'anterior es va perdre quan va
esclatar la Guerra Civil.
Un any després, el 5 d'agost de 1947, va tenir lloc
la presentació dels Diables de Vilanova, uns diables que portaven
uns vestits pintats per l'artista vilanoví Enric Cristòfol Ricard.
Aquest ball de diables sortia en moltes ocasions. A
la dècada dels 60 va passar a sortir exclusivament per la Festa
Major. Uns anys més tard, el Ball de Diables de Vilanova va deixar
de sortir i es va haver de llogar colles d'altres pobles. A partir
del 1972, surt sense interrupció.
El nombre de diables va créixer i va arribar a 20:
un Llucifer, una Diablessa, 2 timbalers, 1 encenedor i 15 Diables.
Ball de Diables de Tarragona
La primera referència dels Diables en el Seguici
popular de Tarragona és de l'any 1387, tot i que l'aparició del
l'enfrontament dels diables amb l'Arcàngel Sant Miquel no apareix
fins al 1426.
Des del segle XVI fins al 1804, el ball de Sant
Miquel i Diables el representà el gremi de teixidors de lli.
Durant el segle passat, també el va portar el gremi de boters i la
Societat Cultural l'Artesana.
Les agrupacions tarragonines perviuen fins al 1922,
i a partir d'aleshores es porten balls de diables de les comarques
veïnes. El 1984, els tarragonins recuperen el Ball de Diables de
Tarragona i les seves actuacions tradicionals a les festes de
Santa Tecla i el Carnaval.
L'entitat té vuitanta socis, i les seves principals
places diabòliques al calendari anual són les de l'Arboç, Vilanova
i la Geltrú i la ciutat de Múrcia. Va ser convidat d'excepció a
l'Exposició Universal de Sevilla i al III Festival Internacional
de Teatre Medieval d'Elx.
La colla la formen el Llucifer, la Diablessa,
l'Àngel, Sant Miquel, 15 diables i 4 timbalers. Els vestits,
jaqueta i pantalons, són de cotó.
Ball de Diables del Vendrell
El Ball de Diables del Vendrell és el grup de foc
del qual es tenen referències històriques més antigues a la vila.
Se'n té notícia de finals del segle XVI, tot i que hi ha
referències, que no anomenen la població, d'un ball de Diables al
Penedès al segle XIV. Més recentment va ser pioner en l'embranzida
que va representar per als grups de cultura popular el retorn de
la democràcia.
Les actuacions d'aquest ball tenen tres parts
diferenciades. D'una banda, la cercavila de foc pels carrers i per
les places. D'una altra, els versos, petites poesies iròniques que
es reciten durant l'actuació i al final. La tradició dels versos
acompanya el ball des dels seus orígens com a part parlada. La
llarga tradició del Ball de Diables del Vendrell ha permès
conservar un dels actes sacramentals més antics que es coneixen a
Catalunya, que encara s'escenifica en els esdeveniments festius
més importants del Vendrell. La tercera par del ball és la
carretillada.
El ball de diables del Vendrell no redueix l'àmbit
de les seves actuacions a la capital del Baix Penedès, cosa que
mostren les sortides arreu dels Països catalans i a l'estranger,
com ara a Madrid, Toulousse de Llenguadoc, Bilbao, Irun o
Saragossa.
Ball de diables de Sitges Colla vella.
Les primeres notícies escrites que tenim del Ball
de Diables de Sitges són de l'any 1853, tot i que se sap que abans
ja existia. A partir d'aleshores el llogaven fora de Sitges, i
durant alguns anys, i concretament el 1860 a Vilafranca del
Penedès.
L'any 1903 es va nomenar per primera vegada un cap
de colla oficial, que fou el Salvador Domingo Vivo, de 32 anys,
casat, natural de Sitges i pescador.
L'any 1906, amb l'alegria i total acceptació per la
majoria de la població sitgetana, es van estrenar vestits i estris
nous pagats per l'Ajuntament i propietat seva, dissenyats i
pintats pel conegut pintor sitgetà Josep Vidal.
Els vestits i els estris actuals són iguals que els que es van fer
per primera vegada.
Des de l'any 1853, els Diables de Sitges només han
deixat de sortir per motius molt concrets: els anys 1873 i 1874,
per les guerres carlines; l'any 1885 pel còlera; el 1898 per la
desfeta de Cuba, el 1909 per la guerra de l'Àfrica; els anys 1932
i 1933 es va prohibir sense que se'n sàpiguen els motius; i els
anys 1936, 1937 i 1938 per la guerra civil espanyola. Després
d'això, els Diables de Sitges han sortit cada any.
Antigament, el vestuari i els estris els guardava i
els cuidava la junta de l'Hospital de Sant Joan Baptista de
Sitges, i els deixaven a la colla dels diables el dia 5 d'Agost,
dia del Vinyet. Actualment els vestits i els estris els guarda
cada membre de la colla a casa seva.
Els personatges que formen la colla son Sant Miquel
i un àngel, interpretats per dos nens, el Llucifer, la Diablessa,
10 diables, el Fogall i un grup de timbalers, (antigament n'hi
havia tres). Els diables van vestits amb una jaqueta i uns
pantalons d'arpillera.
Ball de diables de Torredembarra
El document més antic on s'esmenta l'existència
d'un ball de diables a la vila de Torredembarra és de l'any 1791.
És una acta notarial en la qual es dóna fe en la visita del Comte
de Santa Coloma, senyor de la vila, per assistir a la inauguració
de l'antic ajuntament. A l'acta s'explica que els diables van
representar el ball parlat (Bayle de los Angeles) davant del
Comte, i que també hi va actuar la resta del Seguici Popular.
Posteriorment, entre el 1849 i el 1892, hi ha
diverses actuacions del ball de Diables a les festes majors i als
Corpus, que van ser recollides a La Opinión, Diario de Tarragona i
Diario de Barcelona.
El ball de diables era un element important de la
festa (mereixia la consideració de "tan cèlebre" als diaris), i ho
mostra el fet que l'any 1853 els diables van ser l'únic ball que
va actuar a la festa major, ja que possiblement l'auge dels
castells havia fet desaparèixer momentàniament la resta de balls.
Des del 1892 no hi ha més notícies del Ball de
Diables històric. La seva desaparició està lligada a la davallada
econòmica i demogràfica que va patir Torredembarra a finals del
segle XIX.
El 1987, a iniciativa d'un grup de joves, es va
recuperar el ball amb l'ànim de mantenir el model tradicional dels
diables del Camp de Tarragona i el Penedès. Des d'aleshores ha
actuat ininterrompudament a les festes locals.
Durant els primers anys, els parlaments dels
diables consistien bàsicament en el recitat de versots satírics.
L'any 1995 es va adoptar un text amb què es va dotar d'argument al
ball parlat.
Actualment, a la festa major de Santa Rosalia, el
quatre de setembre, els diables representen el ball parlat a la
sortida d'ofici i efectuen l'espectacular carretillada a la nit.
Des de la seva recuperació, el Ball de Diables de
Torredembarra ha actuat a diversos llocs de Catalunya, el País
Valencià, les Illes Balears, L'estat Espanyol i França.
Ball de diables de L'Arboç
L'origen és molt difícil d'investigar perquè l'any
1936 es van destruir els arxius parroquials i perquè la vila ha
estat cremada diverses vegades, però la primera referència
històrica és de l'any 1846, quan l'Ajuntament va comprar uns
vestits nous confeccionats a Vilafranca.
Una de les característiques que ha donat més
personalitat al Ball de Diables de l'Arboç és la continuïtat. Des
de l'any 1846 fins ara, el ball no s'ha perdut mai (excepte en els
períodes de guerres) i ha pogut conservar tota la riquesa i les
característiques que el defineixen.
La Carretillada. És l'element més representatiu del
Ball de diables de L'Arboç, l'objectiu que tots els diables
esperen durant l'any. Es fa el diumenge de la festa major al
vespre, després dels parlaments.
Parlaments. Els primers que trobem estan escrits en
una barreja de català i castellà. Actualment encara es fan servir
els mateixos, però amb una versió totalment en català. Es
representen el diumenge de la festa Major al vespre, després de la
cercavila.
Els versots. Són uns textos satírics escrits en
vers, que recorden els fets que passen durant l'any a la vila o al
país. Normalment critiquen l'Ajuntament i els seus regidors. Es
reciten davant de l'Ajuntament el diumenge de festa major al
migdia.
L'Elsa. És un fragment del final de l'acte
sacramental que s'ha tret del context del ball per incorporar-lo a
la cercavila.
Ha fet moltíssimes sortides arreu dels Països
Catalans i de l'estranger (França, Portugal, Suïssa, Espanya i el
País Basc).
Ball de Sant Miquel i diables de la Riera
Les primeres noticies del Seguici Popular de la
Riera daten al segle XVIII. Concretament l'any 1776 l'Arquebisbe
de Tarragona prohibeix l'entrada dels balls i les danses a
l'església parroquial.
Durant el segle XIX la premsa sempre ens parla de "danzas
del país" quan es refereix al seguici popular rierenc, sense
detallar-les. Però tot així es tenen notícies de tres balls
parlats rierencs. Aquests balls s'acompanyen de diables burlescos
a les seves representacions. Fins i tot es disposa de les
transcripcions dels seus parlaments i versots dels anys 1859,
1860, 1861 i 1911.
Entre aquests diables hi trobem el Dragabales, un
dels diables que acompanya el Ball de Santa Margarida, molt
conegut pels seus parlaments quasi diríem surrealistes i la seva
sàtira punyent. El Dragabales també dona nom a una revista
dedicada al món del diable, editada pels diables rierencs.
El Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera, a
igual que el Ball de Diables de Torredembarra, prové de la zona
anomenada Baix Gaià, a la comarca del Tarragonès. El segle XIX el
Ball de Diables és el ball més representat en aquesta zona. El
trobem a Altafulla, a Torredembarra, a Creixell, a la Nou de Gaià
i al Catllar. I encara que sembli estrany, no s'ha localitzat cap
dada concreta sobre la existència o la participació a la Riera
d'un ball de diables vuitcentista. Malgrat tot, cal mencionar les
Ordenanzas Municipales para el pueblo de Riera y su término
jurisdiccional redactades l'any 1898. Concretament en el capítol
dedicat a Fiestas públicas es prohibeix “disparar armas de fuego,
cohetes, petardos ni otros fuegos artificiales sin el competente
permiso de la Autoridad." És a dir, es parla de l'organització
d'actes festius amb la utilització de material pirotècnic.
Ja en el segle XX, el Ball de Diables de Tarragona
visita la Riera el 19 de juliol de 1985. Aquesta visita anima al
Grup de Joves de la Riera a organitzar un ball de diables propi.
És a la Festa Major de Santa Margarida de l'any 1987 on es
presenta oficialment el Ball de Diables de la Riera, amb els
personatges de Llucifer i la Diablessa i els seus borrons,
acompanyats dels diables timbalers. No realitza parlaments. El seu
vestuari consisteix en una casaca amb caputxa pintada amb colors
vermells i verds.
L'any 1997, en motiu de la celebració dels 10 anys
del Ball de Diables, es decideix composar els parlaments del ball
parlat. S'estrenen el 20 de juliol, Santa Margarida. Es pren com a
model principalment el ball parlat del Ball de Diables de
Torredembarra. Es presenten els personatges del diable Alferes
Estendard, l'Àngel Lloctinent i l'Arcàngel Sant Miquel.
L'any 2003 es renova el vestuari. S'organitza un
concurs de disseny de vestits i es proclama guanyador el rierenc
Joan Carles Blanch. Es confecciona una casaca i uns pantalons
blancs amb sanefes vermelles i s'incorpora la figura d'un drac
inspirada en una imatge de Santa Margarida del segle XVII.
El Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera ha
participat en el correfoc de Santa Tecla de Tarragona i ha
realitzat sortides a Valls, Reus, Torredembarra, Arsèguel, Sant
Pere de Ribes, Vilaseca i Salou, entre d'altres.
Ball de diables de Vilafranca del Penedès
Les primeres referències que s'han trobat de la
presencia de diables pels carrers de Vilafranca s'han de situar en
les celebracions del dia de Hábeas del començament del segle XVII.
La vigília del dijous i el dia de Hábeas mateix, el drac de
Vilafranca, 5 diablots i un músic sortien precedint la processó.
Amb el pas del temps, els costums i les tradicions
van anar variant i unes festes van cedir la seva importància a
unes altres. Sigui com sigui, els diables van sortir per primera
vegada a la Festa Major l'any 1816.
En un article aparegut a la publicació Les quatre
barres l'agost de 1895, Claudi Mas i Jornet presenta el ball de
diables tal com era en aquells anys. L'autor explica com es
recitaven aleshores els versos del ball. Tot i que es creia que
l'original era en castellà, es podia comprovar com s'hi havia anat
afegint trossos en català. Eren uns versos sense gaire coherència
que s'havien transmès oralment, cosa que n'havia provocat la
degeneració.
Es coneixen tres versions de versos més. La de Mas
i Jornet i una altra detallada per Francesc de Paula Bové tenen el
seu origen al segle pasta. Les altres dues són posteriors als anys
quaranta.
Durant el segle XX, el ball ha pasta per diverses
etapes, però ha estat sobretot en els anys cinquanta i seixanta
quan ha anat agafant les característiques actuals. Actualment, el
ball té 30 components (el Llucifer, la Diablessa, l'àngel, el
Pelegrí, 6 tabalers i 20 diables), l'activitat principal dels
quals és fer petar coets i produir efectes pirotècnics en
cercaviles i correfocs, acompanyats pel ritme dels tabals. A més,
per la Festa Major de Vilafranca interpreten l'Entremès del Ball
de diables i llegeixen els versos satírics. En aquest Entremès, hi
surt el Llucifer, la Diablessa, 7 diables que representen els set
pecats capitals, un pelegrí que representa la humanitat, l'Àngel i
sis tabalers.
El ball de diables de Vilafranca ha actuat en
moltes poblacions catalanes, de l'estat espanyol i de França.
Programa d'actes a desenvolupar
Dissabte 15 de Maig del 2004
19:00 a Cal Figarot. Xerrada “Balls de Diables.
Passat, Present i Futur”
Ponents:
Salvador Palomar (Associació la Carrutxa)
Jordi Bertrán (Diable i programador cultural)
Pep Enric Martí (Federació de Diables de Catalunya)
David Lobato (Ex Diable del Ball de Diables de Vilafranca)
Moderador:
Jordi Llavina (Periodista i escriptor)
20:30 a Cal Figarot. Inauguració de l'exposició
sobre els Balls de Diables participants a la IXª Mostra i els
cartells participants al concurs de cartells.
21:45 A l'Escorxador. Inici de la Ruta de Bars. Amb
els Bars Taverna l'Escorxador, Bar Trànsit, Via Fora, Bar Cal Noi
Noi, Bar la Palma, Bar Cal Ramon, Café Bilwy i Bar Zé. La Ruta
anirà acompanyada dels grallers “els Xirongos” i les gralleres
dels Falcons de Vilafranca.
Preu de la Ruta de Bars: 9 Euros (Inclou sopar i
obsequi)
En acabar la ruta de bars hi haurà una festa al Bar
Zé amb el Dj Wu Ming.
Dissabte 22 de Maig del 2004
19:00 a la Plaça Jaume I. Inauguració de la IXª
Mostra de Balls de Diables centenaris amb parlaments de Catalunya
a càrrec del Honorable Conseller en Cap de la Generalitat de
Catalunya, Sr. Josep Bargallo.
A continuació representació dels parlaments dels
balls participants:
Ball de Diables de Sitges “Colla Vella”
Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú
Ball de Diables de Sant Quinti de Mediona
Ball de Diables de El Vendrell
Ball de Diables de l'Arboç
Ball de Diables de Torredembarra
Ball de Sant Miquel – Diables de la Riera de Gaiá
Ball de Diables de Tarragona
Ball de Diables de Vilafranca del Penedès
En cas de pluja les representacions dels parlaments
es realitzaran a Cal Figarot
A les 22:00 A la Plaça Anselm Clavé. Inici de la
Cercavila de Foc amb el següent recorregut: Plaça Anselm Clavé,
Carrer Muralla de Sant Magí, Rambla Nostra Senyora i Rambla Sant
Francesc.
A les 24:00 A la Plaça de la Vila. Concert amb els
grups “Oktopotulos” (Reggae Ska) i “Biguena Voi Bogadé”
(Mestissatge).
En cas de pluja el concert es realitzarà al cobert
exterior del pavelló de la “gamba”
Diumenge 23 de Maig del 2004
13:00 A la plaça Sant Joan. Concert Vermut organitzat per la
Coordinadora de Festes de Sant Raimon 2004.
|
