Homenatge als Sardanistes dels anys 40 i 50

En aquells anys tan tristos del final de la guerra civil, en què els guanyadors feixistes volgueren imposar, amb la força de la dominació dels vencedors, una repressió contra els qui foren defensors d'un govern elegit democràticament pel poble, bo i atacant i prohibint la nostra llengua, les nostres tradicions, etc., en definitiva la nostra Cultura Popular, els ciutadans de Catalunya iniciaren una contra repressió en els diferents àmbits culturals i, sota la protecció de diverses Entitats, relativament consentides, podien reunir-se per fer país, quasi secretament, per cultivar la seva Cultura Popular.

Els sardanistes, malgrat les grans dificultats existents, van ésser els qui, profundament vigilats, van poder donar més testimoniatge, pels carrers i per les places i, a vegades, en algun lloc tancat. El sardanisme fou la punta de llança que públicament lluità, en silenci, en pro de la cultura del nostre País, sense oblidar que els altres àmbits, més calladament, a porta tancada, contribuïen a recuperar les nostres tradicions, bo i aprofitant el sardanisme per fer acte de presència a les ballades i fer pinya en l'intent de recuperació de la nostra catalanitat prohibida.

Ara, després de seixanta-tres anys i gràcies a aquell moviment silenciós, el qual va facilitar que el sardanisme sortís al carrer demostrant l'existència d'una dansa, la sardana, simbolitzadora del tarannà d'un poble que estimava l'herència dels seus avantpassats, cal fer l'evocació d'aquesta lluita d'un poble, més que mil·lenari, que no podia deixar de defensar els seus principis culturals provinents de l'antigor, car el país que oblida la seva història, les seves arrels culturals, en resum la seva Cultura Popular, està condemnat a perdre la seva identitat, cosa que, sigui dita de pas, va ésser el que van pretendre els vencedors. L'amor als nostres costums, a les nostres tradicions va servir per fer sentir en el poble català la necessitat d'una lluita silenciosa contra la repressió, d'un combat, del qual, malgrat les angoixes, sortírem guanyadors. Si bé els franquistes desitjaven, amb les seves humiliacions, fer-nos agenollar, només aconseguiren fer-nos abaixar el cap, fins que, per la nostra dignitat de catalans, tornàrem a enlairar-lo amb molt d'orgull.

Avui han passat molts anys i la nostra cultura no està totalment perseguida. La situació és una altra: l'evolució del temps, els mitjans de comunicació etc. són l'enemic actual. La joventut hereva de les nostres arrels no està prou preparada per seguir amb la tasca que la gent gran els llega com una riquesa històrica. Diuen que la Cultura Popular és una història de “museu”, alguns fins i tot parlen de “cultureta”, ja sigui per ignorància o conveniència, però així ho expressen. La realitat  és que, durant els quaranta anys de la dictadura franquista, no va ser possible ensenyar l'essència de la nostra veritable Història i de la Cultura Popular catalana i ara no hi ha interès a fer-ho. És cert que les Entitats i Associacions treballen intensament per aconseguir que la flama continuï encesa, però una petita flama, ja que, si bé la voluntat dels qui se'n preocupen és d'agrair, manca preparació per donar sentit històric a totes les interpretacions de la nostra Cultura Popular . Per tal de conrear un sentiment de catalanitat en el jovent, cal ensenyar des de Primària i Secundària fins a l'Ensenyament Universitari, les arrels de les nostres tradicions i, per mitjà de la Cultura Popular, la nostra vertadera Història. Per això, s'ha de preparar els/les mestres i els/les professors/es, és necessària una escola especialitzada, si s'escau, per a monitors i per a  monitores amb el desig de dur a terme una tasca més intensa i profunda en pro de la nostra identitat catalana. És un treball que no obtindrà els seus fruits fins a passats uns anys, però si no es fa així, la identitat catalana perdrà les seves arrels “folklòriques” (en traducció, de la “saviesa del poble”).

L'HOMENATGE DE CATALUNYA AL SARDANISME DELS ANYS 1940/50 és el reconeixement a totes aquelles persones que, en moments difícils, van entendre que es donava un tracte humiliant als catalans, per tal que perdéssim el nostre sentiment de catalanitat; però el poble va saber respondre, silenciosament, amb la seva contrarepressió, per mitjà de la Cultura Popular, bo i aconseguint fer audicions públiques de sardanes, on es reunia gent gran, joves i infants convertits en punta de llança en defensa de la recuperació de la nostra identitat.

El dia 9 de novembre d'enguany, al Parc de la Ciutadella de Barcelona, durant tot el dia i amenitzada per cinc Cobles, es farà una TROBADA DE TOT CATALUNYA, com a agraïment a aquelles dones i a aquells homes que, ballant, feien país. Fins al moment, són al voltant de tres mil persones les qui, a títol personal, s'han adherit a l'acte i s'espera el doble de les adhesions. L'Esbart Lluís Millet i les Entitats Federatives de Catalunya que s'hi han integrat com a col·laboradores desitgen que aquesta TROBADA DEL SARDANISME I DE TOTA LA CULTURA POPULAR CATALANA possibiliti la formació d'una gran pinya per demostrar, així, que existeix un gran gavadal de gent de la nostra Cultura, en tots els seus àmbits, disposada a homenatjar el sardanisme dels anys 1940/50.