Els Pescadors de l'Escala acusa la Fed. Ernest Morató de tràfic d'influències

Imma Bosch

El grup Els Pescadors de l'Escala acusa la Fundació Ernest Morató de Palafrugell, de tràfic d'influències i de discriminació perquè en la seva tasca de difondre les havaneres “la majoria de les vegades beneficia un sol grup deixant de banda la resta de formacions. La formació ha fet arribar un comunicat a tots els grups d'havaneres que formen part de la Fundació:

“Només quatre ratlles per fer-vos saber que el nostre grup “Els Pescadors de l'Escala” ens desvinculem de la Fundació Morató per les raons que a continuació us detallem.
La nostra formació, afortunadament per a nosaltres, ja fa trenta set anys que treballa en i pel món de l'havanera intentant dignificar en cada actuació aquest gènere musical. En aquests moments podem dir que per la nostra trajectòria i per la de la mateixa Fundació Morató aquesta decisió ens pot repercutir en ben poca cosa. És a dir que no ens mou ni temem per cap interès econòmic o propagandístic. Si emprenem aquest pas és per sentir-nos profundament en desacord amb el funcionament d'aquesta Fundació i perquè, malgrat tenir un nom consolidat, ens hem de guanyar, com tots vosaltres, cada un dels nostres contractes amb el nostre bon fer, sense tripijocs ni influències. És per això que ens sentim al costat de la immensa majoria de grups novells o experimentats que queden fora del “benefactor” radi d'influència d'aquesta entitat.

Les nostres reflexions son les següents:

1. La tasca inicial –i així consta en el seus estatuts- per la qual es va crear la Fundació Morató era la de divulgar, promocionar i dignificar el món de l'havanera i a “tots” els grups que les interpreten. Es tractava de crear uns circuits de sales i llocs adequats on es poguessin cantar i escoltar havaneres durant to l'any i no només durant els mesos d'estiu. Us sona de res tot això?

2. No creieu que la Fundació hauria d'estar present, promocionant el món de l'havanera a totes les cantades importants del nostre país i no només en aquelles que tots vosaltres sabeu?

3. Us sembla digne que quan algú truca a la Fundació per demanar informació per a contractar algun grup, la majoria de les vegades un dels seus treballadors recomana i dona el telèfon d'un mateix grup al qual anomena “el buc insígnia de l'havanera” i del qual fins i tot en disposa de l'agenda? Això no és tràfic d'influències? No és discriminació per a la resta de grups?

4. En tots els actes d'un cert pes organitzats per la Fundació hi solen aparèixer els mateixos grups. És aquesta una selecció en funció de la seva qualitat? Potser de la proximitat geogràfica? Potser alguna altra cosa?

5. Els membres de la Junta de la fundació son escollits d'una forma ben poc democràtica. No serem nosaltres qui posarem en dubte la vàlua i la dignitat personal de cap colla d'ells però per a què una entitat d'aquesta mena sigui mínimament representativa els mecanismes d'elecció han de ser transparents i acollir membres de diferents tendències i àmbits. Vosaltres us hi sentiu representats? Nosaltres no.

6. Darrerament alguns membres fundadors de la Fundació, que tots coneixem, que hi ha treballat desinteressadament durant anys han dimitit sobtadament. Per què? En sabeu res vosaltres? Podria ser que estiguessin en desacord amb el seu funcionament?

7. Al marge de l'honor i la complaença que suposa saber-nos, tots els que estimem l'havanera, units en una mateixa entitat, n'heu tret alguna mena de suport, d'acolliment, d'informació, d'orientació, de feina! de la Fundació Morató? Us ha beneficiat d'alguna manera? A nosaltres no.
Aquestes reflexions ens porten a veure la Fundació Morató com a una entitat endogàmica, localista i asseguda en el cofoisme de les seves ínfimes activitats. Una entitat que no tan sols és incapaç de correspondre a les expectatives que ha despertat en tots nosaltres sinó que no tan sols les entén. Faran actes d'una certa empenta publicitària, rebran el copet a l'espatlla d'alguns polítics, contestaran la nostra decisió amb arguments que els semblaran satisfactòria i després, res... anar tirant. Nosaltres, si algú d'ells es dignés a escoltar-nos, els diríem que l'havanera va néixer lluny, la varen recollir molta gent diversa, els pescadors de Roses, de l'Escala, de Palafrugell, de Mataró, de Badalona, de Tarragona, etc., les varen conservar i ara la mantenen viva gent d'arreu de Catalunya. Afortunadament, és una cosa de tots, no hi ha una “Meca sagrada”. Podrem passar sense ells.

Per tant nosaltres deixem la Fundació i ens adherim a la Fundació que formem tots aquests grups que, ignorats per la Generalitat, menyspreats per les televisions, insultats per patums que xuclen de la mamella anem de poble en poble, estimats per un públic afortunadament nombrós”.