Tradicions

Quantes vegades ens hem posat aquesta paraula a la boca, quantes vegades l'hem fet servir per comentar alguna què altre cosa? Si consulteu un dels molts “buscadors” d'Internet (jo concretament he utilitzat el ya.com) quedareu parats de les coses que hi ha i que es poden consultar. En la meva consulta m'han sorgit 11.967 entrades, en les qual d'una manera o altre i arreu del món hi ha notes, explicacions, comentaris relacionats amb les tradicions.

Però què és una tradició? Quan es pot decidir que una cosa, un fet, una festa és tradicional?

Aquesta qüestió és molt difícil de resoldre. En un postgraduat sobre Cultura Popular, convocat per la Fundació Pere Tarrés fou realment motiu d'un ampli debat entre alumnes i professors el poder d'alguna manera escartir quan realment un esdeveniment pot considerar-se TRADICIONAL.

L'antropòleg Llorenç Prat, afirma: Les tradicions no existeixen mai per elles mateixes, sinó com a referents simbòlic, independentment del seu origen, per arrelar i ser efectives, han de ser socialment legitimades. Una definició específica: Transmissió, normalment oral, de pares a fills de fets històrics, de coneixements, de creences, de pràctiques, de costums... (GEC), Alsius, amb el seu Hem perdut l'oremus, ho defineix des del punt de vista religiós com: "Doctrina revelada no continguda a la Sagrada Escriptura i que ha estat tramesa al llarg dels segles pels legítims ministres de l'església".

En definitiva podem observar com estudiosos del tema, coincideixen amb el fet que és a través del temps i dels anys que una circumstància és tradicional quan en porta molts d'existència, alguns antropòlegs opinen que cal que passin tres generacions per poder considerar-ho tradicional. Òbviament això és ben discutible puix cal tenir també en compte la persona que rep aquesta tradició. Per exemple, el correfoc que se celebra a Barcelona per les Festes de la Mercè per uns pot ésser tradicional i per altres no. Aquesta representació s'inicià a Barcelona, a finals dels 70, és evident que una persona de 25 anys l'ha vista sempre i per ell sense cap mena de dubte és una cosa tradicional, en canvi per una de 50 no ho pot reconèixer com un fet tradicional perquè no fa tant que és desenvolupa.

He volgut fer aquest comentari, perquè fa pocs dies, per les Festes de Carnaval, sentí un programa de Ràdio en el que uns dels invitats, explicant les festes carnavalesques que es feien al seu poble, digué que: INVENTAVEN TRADICIONS, el que baix el meu punt de vista és una autèntica aberració aquest comentari. Hom, pot crear una nova festa, una dansa, un divertiment, un concurs, una desfilada, etc. que potser amb el pas dels anys esdevindrà tradició, però inventar, IMPOSSIBLE. Bé és certs que estudiosos d'aquest camp, com el professor d'història econòmica i social de la Universitat de Londres, Eric Hobsawm es referí a aquest tema dient: "Inventar tradicions, és essencialment un procés de formalització i ritualització caracteritzat per la referència al passat, encara que només sigui imposant la repetició". No obstant l'expressió referència al passat indica que el que es fa és reconstruir alguna cosa i això no és suficient per a poder admetre el terme Inventar tradicions.

Una cosa tradicional, la processó de Verges (Baix Empordà) que se celebra el Dijous Sant, amb la famosa dansa de la mort, sí és tradició que data del segle XVIII, però no és tradició la formació de colles castellers a Girona, a Valls (Baix Camp) sí, però a Girona actualment no, amb els anys poden esdevenir tradicionals, però avui de cap manera.

És cert que quan s'organitza alguna festa o esdeveniment i s'ha efectuat durant uns anys es tendeix ja a donar-li el nom de tradició, però és evident que cal que es consolidi amb el pas dels anys i mica en mica agafarà per ella mateixa aquesta característica.

Estimem les tradicions, conservem-les, però tampoc vulguem corre massa.

Robert Roqué