Setmana Santa

Els dies de Setmana Santa en aquests darrers temps esdevenen unes jornades de vacances, d'unes petites vacances. Els freds i els dies curts de l'hivern ja han passat i hom pot gaudir d'unes temperatures una mica més agradables que conviden a fer alguna que altre sortida i els amants de l'esquí encara poden practicar el seu esport. Així a dalt la muntanya i ja ran la mar, es pot fruir d'unes diades d'esbarjo ben escaients.

No fa pas massa anys, això era molt diferent. Les famílies romanien a les seves cases i moltes participaven dels actes religiosos, entre altres raons per a no fer-se mal veure, sobretot als pobles i perquè no hi havia pas actes de divertiment fins al diumenge. Tot era prohibit, ni tant sols per les emissores radiofòniques es podia escoltar música alegroia, el dijous i divendres només es radiava música clàssica o sacre.

Afortunadament tot això ha passat i tothom viu aquests jorns com millor li plau.

Això no deixa, però, que algunes tradicions i costums eixits anys enrere, se siguin celebrant, i mig religioses o mig laiques o tradicionals es venen desenvolupant a molts pobles.

Primer de tot, parlem de les Passions. Un espectacle religiós teatral que té una llarga trajectòria tradicional i que aplega a la gran quantitat de persones del poble que durant tots els caps de setmana de la Quaresma i així mateix uns passat la Pasqua la venen escenificant.

Les més importants són les de Olesa de Montserrat i Esparreguera, al Baix Llobregat, Cervera, a la Segarra i Ulldecona, al Montsià, tenen una llarga tradició i en la seva representació hi intervenen molts dels ciutadans de la població. Concretament, per posar un exemple, anotem la d'Esparreguera, quina primera representació data del 1875, malgrat que hi ha dades que es celebraven els Sants Misteris pels carrers de la vila des de 1588. La majoria d'aquelles primeres representacions del segle XIX empraven un text de Fra. Antoni de Sant Jeroni, de l'orde dels frares trinitaris descalços, nat a Vic (Osona) el 1730 i mort a Barcelona el 1802 (encara a la processó de Verges - Baix Empordà- es fa servir el seu text). Aquesta és una de les tradicions més arrelades al nostre país i que fa que en els dies de les representacions molta gent vinguda de diferents indrets assisteixin a veure-les.

El divendres de passió, o sia, dos dies abans del diumenge de Rams, es celebra tradicionalment la Festa de la Mare de Déu dels Dolors, veneració mariana dels set dolors que patí Maria: La profecia de Simeó, la fugida a Egipte, la pèrdua del fill a Jerusalem, la trobada al camí del calvari, l'agonia i mort de Jesús, al rebre als seus braços el cos del seu fill sense vida (aquesta és la imatge més característica de la Verge dels Dolors) i la sepultura de Jesús. Commemorant, doncs, aquesta santificació, molts indrets fan pregàries, misses i processons. Són notables les de Banyoles (Pla de l'Estany), Mieres (Garrotxa), Amer (Selva), Peralada (Alt Empordà), Bellpuig (Urgell) i Besalú (Garrotxa), aquesta darrera comporta una sèrie d'atribucions, l'encapçalen els manaies, els nens i nenes vestits amb vestes negres són portadors dels improperis de la Passió, hi ha un grup de tres dones cenyides amb sola faldilla blanca, que representen les tres Maries i, sobretot els dotze apòstols i el pendonista... En arribar a la plaça major tota la comitiva es para i presidits per la imatge de la Dolorosa es canta una Salve molt característica. Tanca la comitiva un grup de soldats denominats estaferms, que crec representen la milícia autòctona.

El diumenge de Rams havia estat una de les diades més celebrades. Es començava el matí amb la benedicció de palmons i palmes, algunes artísticament trenades. El poble s'acostava a l'església i a més dels palmons també s'hi duia rams de romaní i de llor. Era costum d'estrenar roba o sabates en aquesta jornada, l'inici del bon temps també hi acompanyava. Una dita popular fa: "Pel diumenge de Rams / qui no estrena no té mans" i s'esperava que fes un bon temps per poder lluir els nous vestits, a pesar de que hi ha un altre dita que comenta: "Rams mullats / bo pels sembrats". Feta aquesta cerimònia els fillols anaven a casa de llurs padrins a recollir el tortell, menjar tradicional i característica de la jornada, aquests eren farcits de massapà, de cabell d'àngel de crema o de nata, a Olot (Garrotxa) n'elaboraven uns que en deien de "flequer", eren de pa, formant unes gran ondulacions i amb un gust anissat que li dava la matafaluga, a can Cendra, una fleca del carrer major, en tenia molta anomenada, avui, els pastissers de la capital de la Garrotxa el segueixen produint. Per la Diada de Rams començaven a sortir les processons, ara, moltes d'elles no se celebren, Destaquem que sí surten algunes, anotem la de Lleida que ix a la nit pels carrers més cèntrics de la ciutat. Vic (Osona) celebra des de temps immemorial un important mercat al qual hi acudeix gent de tot Catalunya. Tordera (Maresma) des de fa 25 anys també munten un mercat en aquesta diada.

El dijous, s'inicien les petites vacances i molta gent es desplaça a diversos llocs per a gaudir d'uns dies d'esplai, a Catalunya no és festa, a moltes comunitats autònomes d'Espanya sí, però l'èxode de la sortida de les ciutats és semblant arreu. Mentrestant l'església commemora El Sant Sopar i la instauració de l'Eucaristia. Abans els actes religiosos es feien de bon matí i cada església deixava instal·lat el "Monument", normalment era col·locat a l'altar major amb unes construccions festes expressament per aquesta diada, enmig l'urna que contenia les sagrades formes i tot voltant ciris, palmes, palmons, flors... fins canaris s'hi havien portat. D'ençà del Concili Vaticà II (1962-65) les cerimònies religioses es fan a la tarda i el monument per l'adoració dels fidels roman en un altar lateral. La gent degudament abillada anava pels carrers visiten les diferents esglésies de llurs poblacions i admirant els aparadors de les pastisseries que exposaven les mones per consumir el dia de Pasqua.

S'havien celebrat moltes processons, en tenim constància de les de Sant Martí Sapresa (Selva), Rupit (Osona), Baget (Garrotxa), Les Planes (Garrotxa), Gavà (Baix Llobregat), Vilagrassa (Urgell), Perpinyà (Catalunya Nord), Ripoll (Ripollès), L'Escala (Alt Empordà), Sant Esteve de Bas (Garrotxa), per cert que aquest any en aquesta garrotxina població es celebrarà de nou, naturalment adaptada al temps actual. L'escenificació s'anomena "La cena" i intervenen, Jesús els dotze apòstols i un noiet que seu al costat de Jesús denominat Simonet.

Però la nit del Dijous Sant té una preponderància excepcional la Processó de Verges (Baix Empordà) amb la famosa "Dansa de la mort". Aquesta nit la petita població empordanesa queda totalment col·lapsada de persones que volen admirar aquesta joia de les nostres tradicions, la processó és un compendi de teatralitat i corrua pels carrers de la vila, figurant diverses escenes de Passió de Jesús, sobresortint sempre el grup de la "Dansa de la mort", el tabal va tocant tocs secs i eixuts i els components de la comparsa lluint l'esquelet pintat sobre el seu cos fan salts rítmics i acompassats.

Enguany sortirà pels carrers de Girona, el dijous a la nit l'anomenada "La Dansa Macabra" , es tracta de la versió d'un manuscrit del 1497 que Pere Miquel Carbonell (1343-1517), féu la coneguda "Danse Macabre" que es ballava al cementiri dels Innocents de París. La comitiva composta per 25 actors, músics, pirotècnics de l'Associació Gironia de Teatre amb la col·laboració dels manaies recorrerà a partir de les 10 del vespre els carrers del barri vell de la ciutat - Pujada de Sant Feliu, Ballesteries, Cort-Reial, plaça de l'oli, Carreras Peralta, Força i plaça de la catedral.

És molta costum, sobretot a l'Empordà i al Gironès fer bunyols, se'n fan unes grans plates que entre familiars, amics i coneguts són consumits.

Els divendres algunes parròquies, al matí, celebren la pràctica religiosa del Via-Crucis, és el recorregut de 12 estacions relacionades amb la passió i mort de Jesús.

Les funcions religioses es fan a primera hora de la tarda entre les tres i les sis. No fa pas massa anys, se celebrava a la plaça de la catedral de Barcelona una solemne funció dita de les Set Paraules. Un predicador amb veu afermada i grandiloqüent exhortava als fidels a la penitència i a la pregària i del temple sortia la imatge de Jesús crucificat amb l'escultura del "Crist de Lepant" que està situada a la capella del Santíssim a la catedral que és la primera a mà dreta entrant per la porta principal. Aquests Crits està lleugerament inclinat a un costat i, expliquen que era el que presidia la nau capitana en la batalla de Lepant i una bala anava a clavar-se-li, el que motivà que miraculosament fes un petit moviment i el projectil passà sense tocar-lo, i això sí, quedà torçat.

També es dia de grans processons, a primera hora de la tarda a les 3 surt la processó de la Sang a Perpinyà que recorre la part vella de la ciutat, a les 9 es pot admirar la de Cotlliure, al litoral del Rosselló, a Girona a partir de les 10 de la nit una de molt seriosa i solemne la del Sant Enterrament.

Durant la Jornada s'hauran celebrat la de Camprodon (Ripollès) i el Via-Crucis vivent de Sant Hilari Sacalm (Selva) de gran emotivitat.

També Sant Climent de Sescebes ofereix la representació de la seva Passió que s'interpreta del 27 al 31 de març, i es fa l'aire lliure, a l'horta d'en Cusí.

El Dissabte Sant, des del punt de vista catòlic és una diada de silenci i recolliment, les campanes no toquen, ni hi ha funcions. El vespre comencen les funcions amb la gran Festa de la Resurrecció del Senyor. L'església ho festeja amb gram solemnitat i després de diverses cerimònies és celebra la missa de la resurrecció.

Una de les tradicions més arrelades a molts pobles de Catalunya són Les Caramelles, que estan formades per cors que canten cançons populars per festejar la Pasqua, van pels carrers, davant de les cases i canten les seves obres i llavors són obsequiats amb ous, botifarres, formatges, etc. Vegeu una corranda de les moltes que es canten:

"Nou corrandes n'hem cantades
i amb aquesta faran deu;
mestressa, si esteu contenta
doneu-nos els ous arreu"

Una altre tradició és la Mona (és una tradició barcelonina que s'ha imposat a tot el país). Les primeres mones que els padrins donaren als seus fillols eren molt diferents de les actuals, eren fetes amb pasta de pa, i a vegades simbolitzava un ninot amb les cames eixarrancades o una bestiola i se li aplicaven a la boca, braços, cames, ous que solien ser durs i tenien la closca pintada (A Alsàcia és una gran tradició el de donar ous artísticament pintats per les Festes Pasqua). Aquí se solien donar fins que l'infant havia fet els dotze any i per tant la Comunió Solemne, hi havia tants ous con anys tenia la criatura Amb els pas dels temps les mones es convertiren amb grans pastissos fet amb diversos productes de pastisseria i jugant amb figures o ninots de xocolata, avui es continuen fent, per cert a uns preus astronòmics, i són mantes vegades presidides per figures que representen els darrers èxits de la tele.

El dilluns a Catalunya i a molts llocs d'Europa és festa. Lògicament és el dia del retorn, de les cues a la carretera i arribar a casa.

Les Festes de Setmana Santa, entre tradicions, processons, vacances, viatges han acabat, cal tornar a recomençar la tasca.

Ah... i recordeu:

"Tot l'any no és Pasqua
una a l'any, i no tot l'any"