|
Tradicions del cicle de Nadal
El solstici d'hivern
El 21 de desembre és el dia més curt de l'any.
Festa de Sant Tomàs i diada tradicional de la matança del porc. A
partir d'aquesta jornada els dies comencen a allargar-se.
D'aquí les dites populars:
“Per Nadal, un pas de pardal”, dia 25
“Per Sant Esteve, un pas de llebre”, dia 26
“Per Ninou, un pas de bou”,
1 de gener
“Per Sant Antoni, un pas de dimoni”, 17 de gener.
La bona sort
El ram de vesc dels roures, el galzeran, el boix
grèvol i l'arç groc en que es guarneixen moltes cases aquests
dies, o que s'ofereixen en senyal de bon auguri, són vegetals que
fruiten a l'hivern. Potser és aquesta una raó per emparentar-los
amb el desig de bona sort.
Estrenes i felicitacions
Les primeres estrenes o regals eren “pa i nous” i
ho donaven als nens i altres serveis públics. Els forners
obsequiaven amb coques, els fideuers, pasta per a l'escudella...
Els nens, a canvi, havien de recitar unes “dècimes”.
Se sap que la primera felicitació impresa del món
fou editada a Barcelona, l'any 1831, per la inventiva de la vídua
de Brusi i Fills, destinada als seus repartidors del “Diario de
Barcelona”. No fa pas massa anys, el carters, escombriaires i
altres membres de serveis públics donaven unes felicitacions als
ciutadans en forma de postal. En una cara hi figurava un dibuix de
la feina que desenvolupaven i en l'altre hi havia una poesia
característica de llur tasca , amb la felicitació corresponent.
Gairebé totes eres escrites en castellà.
Les Rifes
Costum molt antic a les terres catalanes. La
primera de la qual es té notícia és la Rifa dels Porcs, iniciada
el 1115, a l'Hospital de Sant Llàtzer de Barcelona por l' Orde
dels Antonians amb el fi d'obtenir més mitjans per assistir als
malalts de lepra.
No cal dir que la rifa de la Loteria que se celebra
aquests dies és la més important de totes. També antigament hi
havia les primeres parades de torrons i no en venien sinó que en
sortejaven, encara actualment hi ha un torronaire d'Amer que
fabrica torrons amb avellana i mel i recorre algunes fires on rifa
aquest producte, mitjançant un joc de cartes. Darrerament s'han
fet molt populars les “Quines”, joc igual als “Bingo”, denominat
també “la plena” en què guanya el jugador que omple les caselles
de la seva butlleta. En les “Quines” no s'hi juguen diners, sinó
queviures o altres obsequies materials. Les “Quines “ només es fan
per l'època nadalenca.
El Tió
És una costum de Nadal que se celebra el dia de
Nadal o la seva vigília, quan tota la família està reunida. Símbol
del bon geni boscà benefactor de la casa (perpetuació del foc de
la llar) és l'equivalent a l'avet típic dels països nòrdics i
germànics. El tió soca adormida com la natura en aquest temps
d'hivern, cal despertar-lo picant ben fort, per obtenir regals per
a tothom.
Dies abans es prepara el tió, que acostuma a ser de
roure o alzina, i es tapa amb un sac o cortina, perquè no es
constipi i se li dóna menjar cada dia. Moments abans de fer-lo
cagar se li crema el morro i se'l rega amb vi, després es pica ben
fort amb un bon garrot flexible i consistent i se li canta una
cançó. Més o menys així:
Tió, tió / caga torró/ no caguis arengades/ que són
salades/ caga torrons/ que són molt bons. ( en cada lloc tenen la
seva pròpia cançó). En la nostra infància se'ns deia que eres
regals del Nen Jesús, acabat de néixer.
La Missa del Gall
És una costum molt arrelada a casa nostra, al punt
de la mitja nit, entre el 24 i el 25 de desembre a moltes de les
esglésies se celebra aquesta missa, commemorant el naixement de
Jesús. Podria ser que aital celebració tingués els seus orígens en
el solstici d'hivern que és la Festa del naixement del sol i que
el gall és el símbol solar en el nostre país, puix anuncia el pas
de la nit al dia.
Cançons de Nadal
Hi ha una gran varietat de cançons de caire
tradicional, commemoratives del Nadal, totes tenen un denominador
comú: alegria, esperança i desig de pau, la majoria són obres
d'autors anònims que ens han arribat per tradició oral. Esmentem:
“El desembre congelat”, “El cant dels ocells”, “El rabadà” “Fum
fum fum”, etc. etc.
Un exemple una nadala d'Àngel Guimerà:
Jo vull la taula parada
com el temps que era nin
a prop de la llar fumosa
baix el sostre revellit.
Poseu un cap de taula,
la cadira del padrí
i en l'altre cap la del pare
i la de la mare al mig.
El pessebre
També és una de les tradicions més arrelades a casa
nostre. És l'escenificació del naixement de Jesús, reproduint-lo
en figures plàstiques. Sant Francesc d'Assís a la població de
Greccio (Itàlia), el 1223 fou l'iniciador d'aquestes
configuracions i foren els frares franciscans els que hi donaren
un gran impuls.
El pessebre consisteix a instal·lar en algun lloc
de la casa unes figures, degudament col·locades, que simbolitzen
la vinguda al món de Jesús. En un lloc destacat hi l'escena del
naixement amb l'infant Jesús, Maria, Josep, el bou i la mula, es
completa amb caminets, rierols, molsa, pedretes.... figures de
pastors i els reis mags.
Si bé a Catalunya ja existia la costum de fer
pessebres a les llars, fou a partir de l'arribada de Carles III, a
la segona meitat del segle XVIII, procedent de Nàpols que hi hagué
un impuls definitiu.
En aquests darrers temps s'està implantant els
Pessebres vivents, que escenifiquen els fets nadalencs, en
paratges bucòlics de la cada població i amb persones com a
figurants.
El dinar de Nadal
A Catalunya el gran esdeveniment gastronòmic és el
dinar del dia de Nadal, no es massa costum fer-ho la vigília la
“Nochebuena” en altres zones de l'Estat Espanyol sí se celebra el
24 a la nit. Els catalans ho fem el dia de Nadal. L'àpat d'aquest
dia que reuneix a tota la família és dels més importants de l'any.
És tradicional menjar escudella i carn d'olla. Amb
el suc escorregut del bullit es fa la sopa de galets, l'escudella.
Cal anotar que en la confecció d'aquesta menja no hi pot faltar,
el bou, el be, el porc i la gallina, així com la pilota, a més de
patates, col, pastanaga i si voleu que us quedi ben blanca,
aixafeu mongetes seques cuites sense pela i les barregeu amb el
bullit.
Tot seguit cal menjar el rostit, pollastre, capó o
gall d'indi, mantes vegades amb un farcit de pomes, prunes,
panses, pinyons, posat dins el rostit.
I, les postres, torrons, neules... a L'Empordà és
tradicional menjar un tortell de massapà.
Els pastorets
La representació escènica del naixement de Jesús,
possiblement prové de l'antic cant de la Sibil·la Eritrena, dona
anciana, a la qual Apol·lo ( el déu Sol) donava per solstici
d'hivern el do de predir l'esdevenidor i que segons la tradició,
fou la que va predir el judici final i l'adveniment de Jesús.
El segle XIII es féu la primera traducció al
català, que ens ha arribat fins avui coneguda com “El cant de la
Sibil·la”, que a Mallorca es representa cada any, essent un dels
actes més tradicionals del Nadal.
La representació teatral dels Pastorets es degué
iniciar a finals del segle XVIII. En definitiva són obres
escèniques, en diferents quadres que simbolitzen les forces del bé
i del mal (dimonis - àngels) amb la incursió de pastors, els
humans, que van a adorar a Jesús.
L'home dels Nassos
Aquest curiós personatge apareix el dia 31 de
desembre, festa de Sant Silvestre i porta tants nassos com dies té
l'any. Serveix fer engalipar la mainada, que el cerquen imaginant
un home amb 365 nassos. Un parent seu és l'home de les orelles,
que lògicament apareix el dia 30.
La Fi d'Any
S'ha adoptat el costum de participar en un sopar
“revellon” que ve molt marcat per fórmules foranes. Aquest costum
ha anat creixent a remolc i al compàs de les modes i de la
comercialització. Un dels actes més importants d'aquesta nit
consisteix a menjar dotze grans de raïm en al moment que toquen
les dotze campanades de la mitja nit, entrant així en el Nou Any.
Hom considera que això comporta bona sort per tot l'any. “Menjar
raïms per Cap d'Any / porta diners per tot l'any”.
Finit el sopar hi ha gresques, balls, gatzara,
animació.....
D'uns anys ençà se celebra al Cap de Creus, a la
població de Cadaqués (Alt Empordà) , a les 7 del matí del dia 1 de
gener, l'Aplec del Sol Ixent, puix que des d'aquí, és el lloc on
es pot veure més aviat de tota la península Ibèrica la sortida del
sol i, amb aquest motiu se celebra aquest aplec, ballant sardanes.
Els Reis mags d'Orient
És la gran festa de quitxalla. Recordant l'arribada
d'aquest personatges a adorar Jesús, els Reis obsequien als
infants amb joguines i llaminadures... Arriben perfectament
abillats a totes les poblacions el dia 5 de gener. I, després de
rebre'ls, cal anar a dormir i deixar, prop la finestra o el balcó
les sabates dels menuts i quelcom de menjar pels Reis, patges i
camells, el matí del dia 6, es trobaran els obsequis que han
deixat ses majestats, i fins potser, si algú no ha fet gaire
bondat, un bon tros de carbó.
Permetéreu que acabem aquests comentaris amb una
preciosa poesia , dedicada al Nadal, plena de sentiment i d'amor
per tota aquella gent, en que el Nadal no els serà plaent i feliç.
El seu autor, un poeta excepcional, que morí molt jove, als 30
anys ( el 1924); Joan Salvat Papasseit.
NADAL
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avancen, tots d'adreça al mercat.
Els de casa a la cuina
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena:
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà, posats a taula, oblidarem als pobres
- i tan pobres com som-
Jesús serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos
arrencarà a plorar.
|
