Concert de Txistus

El proper dissabte dia 12 d'octubre la Coordinadora de Grallers de Vilafranca organitza un concert de txistus.

Aquest concert anirà a càrrec del grup Euskal Herriko Txistularien Elkartea (Associació de txistularis del País Basc).

Una cinquantena de membres d'aquesta associació - que compta amb 2000 associats a tot el País Basc - es troba de gira per Catalunya, commemorant el 75è aniversari de la fundació de l'entitat. Aprofitant aquesta circumstància, des de la coordinadora de Grallers, ens ha semblat que es tractava d'una oportunitat molt bona - i difícilment repetible - de gaudir d'un concert amb la participació de 55 txistularis a la nostra vila.

El concert tindrà lloc a la Plaça de Sta. Maria (Palau Baltà) a 2/4 de 9 del vespre. A continuació es farà un cercavila pel centre de la vila que finalitzarà al Restaurant Via Fora!, que col·labora amb la nostra entitat en la organització d'aquest acte.

L'Associació de Txistularis del Pais Basc (Euskal Herriko Txistularien Elkartea)

Fundada l'any 1927, aquesta associació, que compta amb uns dos mil socis, ha servit com a eix al voltant del qual s'ha desenvolupat l'activitat txistulari. Durant aquests anys, amb un parèntesi durant la dictadura franquista, ha publicat la revista “Txistulari”, ha col·laborat en innombrables concerts, ha organitzat conferències, cursets, exposicions, etc. Fins el moment amb les 173 revistes publicades, s'han editat més de cinc mil pàgines de música, el que dóna idea de la gran tasca desenvolupada per l'associació.

CARACTERÍSTIQUES DEL TXISTU

El txistu és una flauta recta de tres forats que es toca amb una sola mà. Es tracta d'un instrument típicament euskaldun.

Els txistus antics devien ser de totes les mides, però actualment existeixen tres formats estandarditzats: el txistu (afinat en Fa o Fa#), el silbote (que s'afina en Sib, Si o Do), una quarta o una quinta més baixa que el txistu i finalment la txirula, afinada en Do, una octava més alta que el silbote. La digitació és comú per tots els instruments, encara que, cadascun d'ells presenta les seves particularitats.

Exceptuant la txirula, que és tota de fusta i se sol fabricar d'una sola peça, la resta d'instruments es fabriquen articulats, amb la part inferior canviable segons la tonalitat en la que vulguem interpretar. La fusta més utilitzada és el banús, encara que s'han utilitzat altres fustes com el boix o la noguera, i, fins i tot, materials plàstics o metall. Les parts metàl·liques acostumen a ser cromades o bé són d'argent.

L'afinació d'un instrument com el txistu, que disposa únicament de tres forats i cap clau, és molt complexa i depèn en gran mesura de l'instrumentista. En l'actualitat, els instruments, després de nombrosos estudis i investigacions, són capaços d'interpretar afinadament en qualsevol tonalitat.

APUNTS HISTÒRICS SOBRE EL TXISTU

Les flautes rectes de tres forats es coneixen i s'han utilitzat per la majoria de les cultures i civilitzacions, existint a l'actualitat en nombrosos indrets. En utilitzar-se únicament una mà per fer-la sonar, el músic disposa de l'altra per percudir un instrument rítmic, formant-se d'aquesta manera el que s'ha anomenat “orquestra d'un sol home”.

Sovint, l'afinació i les mides d'aquestes flautes són només aproximades, amb la qual cosa, quan es toquen en solitari, no és un gran problema. En ocasions, aquesta circumstància ha impedit que aquestes flautes poguessin integrar-se en formacions musicals més àmplies, quedant el seu ús restringit a l'àmbit rural i folklòric.

El txistu seguia aquesta mateixa trajectòria, però durant el segle XVIII, un grup de nobles bascos, liderats pel Comte de Peñaflorida, van donar lloc al moviment conegut com la Il·lustració basca, sota la influència del qual, els txistularis van començar a interpretar, adaptar i composar músiques de l'època. Per aquest objectiu van haver de realitzar una sèrie de canvis: redimensionament de l'instrument, fins aconseguir-ne un capaç d'emetre dues octaves correctament afinades, van inventar un txistu més gran (silbote), que els va possibilitar l'escriptura polifònica a diverses veus i, evidentment, es van llançar a la composició i adaptació de músiques per a aquest txistu millorat.

No obstant, aquest canvis no van afectar molt l'àmbit rural, on els músics, si bé van adoptar el nou format de l'instrument, van seguir interpretant les seves melodies tradicionals. Això ha donat lloc a dues tradicions diferents: per un lloc els txistularis rurals, generalment poc instruïts musicalment i que interpreten les melodies transmeses de generació en generació i per l'altre els txistularis “urbans”, que aprenen en escoles de txistu i interpreten músiques compostes per a txistu. Evidentment, no es tracta de compartiments completament estancs, sent actualment la influència mútua.

La tradició del txistu està fortament arrelada al País basc, on el podem trobar en tota mena d'activitats socials i festes: Actes religiosos, processons, cercaviles, eztai-soinu (músiques de noces), comitives civils, carnavals, danses guerreres (ezpata-dantza, brokel-dantza, makil-dantza), danses masculines (mutildantza), balls solemnes, danses mixtes (Aurresku, soka-dantza,...) i un llarg etcètera.

De tota aquesta enumeració de danses basques es pot col·legir la gran quantitat de música creada i sostinguda per la bella flauta euskalduna. Música molt agradable, de originalitat i personalitat veritablement ètniques i de senyorial diferenciació.

Més informació a: www.txistularis.com