Potser en un principi per motius purament comercials amb el suport de les empreses de marketing començaren a aparèixer ja fa anys, l’anomenat Dia de....

I això en han portat «El dia de los enamorados», «El dia de la mare», «El dia del Pare».....

Passà després a temes més socials, i aparegueren "El dia del Llibre», «El dia del no fumador», «El dia de la lluita contra el càncer», «El dia de la Creu Roja», «El dia de les missions - Domund-» «El dia sense accidents de trànsit», «El dia de la bicicleta», «El dia de la dona», «El dia de la dona treballadora», «El dia de l’alliberament gai»...

En fi que tothom s’hi apunta, i si seguim amb aquest ritme, no hi hauran prou dies a l’any per enquibir tantes celebracions, activitats o reivindicacions, que com heu pogut comprovar i sabeu abastament n’hi ha de totes classes i de tots colors.

Quan aquesta Diada té un marcat caire comercial ja se n’ocupen les empreses i magatzems de fer memòries a la gent perquè hi participin invitant-los a adquirir els objectes i obsequis més idonis per la celebració oportuna.

Si la jornada és d’un esdeveniment social o reivindicatiu els mateixos col·lectius es preocupen perquè el seu missatge arribi arreu i el fan extensiu a tots els mitjans de comunicació perquè se’n facin ressò, finalitat que la majoria de les vegades aconsegueixen abastament.

Voldríem fer, ara, una reflexió, sobre el Dia de la Música.

Ve a tomb aquest comentari, perquè, enguany i per casualitat visquérem aquesta jornada en terres franceses, concretament a la riba de l'Atlàntic, i ens adonàrem que a tots els pobles i ciutats era commemorat aquest dia amb molts actes, i amb tota mena de música.

L’experiència fou aquesta. El dia 20 de juny al matí érem assentats en un bar al carrer de la població d’Arcachon, a la Gascunya, davant teníem un d’aquests cartells lluminosos que dóna notícies locals i en la pantalla sortí anunciat els actes que es farien l’endemà a la població, amb motiu del Dia de la Música. N’hi havien de programats uns 15 i intuirem que n’hi havia de tota mena, dins l’ample ventall de diverses músiques.

L’endemà, el dia 21, visitant algunes poblacions, anàrem fins als País Basc de la zona de França, Sant Joan de Luz, Biarrtiz, Baione... Arreu comprovàrem com hi havien celebracions de tota mena dedicades a la música. Concretament a la tarda, després de dinar estiguérem a Biarritz quan ens cridaren l’atenció unes sonoritats musicals. Davant mateix de l’Ajuntament hi havia una fanfàrria que interpretava música alegre i coneguda, mentre darrera uns joves estaven muntant tota la infrastructura per a fer una actuació musical a la nit.

Posteriorment anàrem a Baione, casualment deixàrem el cotxe darrera l’església de Sant Andreu, entràrem en ella i de bell antuvi, ens causà sorpresa que en aquella hora, sis de la tarda, tots els bancs de l’església fossin ocupats, la raó era que s’estava efectuant un concert d’orgue, en motiu del Dia de la Música.

Després al carrers, fent un tomb per la ciutat, constatàrem com a moltes de les places s’estaven instal·lant escenaris per oferir a la nit sengles concerts de diferent tipus de música, àdhuc topàrem pel carrer amb un parell de grups de xistularis que interpretaven les seves composicions musicals bo i passant pels carrers de la ciutat, era tot un gran ambient musical. En una plaça, un grup de percussió de cubans romania entre mig de quitxalla i els ensenyava l’art de la seva especialitat, amb els tambors, tabals....

Sortírem de Baiona direcció Pau, i tinguérem la curiositat de veure el que es feia en cada poble, en cada vilatge. Hem de comentar que en tots, fins i tot en els més petits hi havia alguna cosa, o un nens i nenes que tocaven a la plaça, o un grup de joves que es preparaven per a fer un ball, etc.

Realment, el 21 de juny el Dia de la Música era celebrat amb escreix i generosament en tots els indrets, que passàrem, el que ens fa creure que arreu de França era el mateix.

I, aquí ve la pregunta, i nosaltres què, què fem el Dia de la Música?

Pensem-hi i no ens adormim. Cal executar-ho, no creieu?