Col·laboren:




70 Subscriptors - 27/7/2008

Noves publicacions del món de la Sardana

Fusió de sardana i música de ball

La cobla Els Lluïsos de Taradell, que enguany arriba al 125è. aniversari i és la formació musical catalana en actiu més antiga, ha entrat en el segle XXI fent un pas endavant i consolidant un projecte que ja ha estat experimentant des de fa una mica més d'un any. Ens referim a Tarasca: la cobla del ball, un projecte en paral·lel a la formació tradicional de cobla que presenta un repertori diferent de l'estereotipat clixé sardanista, però que mantenint el seu so genuí i inconfusible, faci de la cobla una espècie de Big-band a la catalana tot ampliant el seu ventall estilístic.

Aquest gener, Tarasca ha presentat el seu primer CD, que inclou un total de 13 temes arranjats majoritàriament per Xevi Capdevila que pretenen ser un recull de ballables populars d'arreu del món. Així, per exemple, hi ha des d'un pasdoble: A Vilafranca, fins a una Java (el ball típic dels bordells francesos) o un Hassapico, una dansa popular grega. Aquest nou CD porta el títol genèric de Balls i danses del món, i ha estat editat per Tram sota la producció de Jordi Molina.

L'actual formació de Tarasca compta amb Jordi Galobart (flabiol i tamborí), Jaume Fontseca (tenora), Xevi Capdevila (trombó), Joan Druguet (baix elèctric), Esteve Ribalta (fiscorn i trombó de vares), Jordi Comas (tible i sac de gemecs), Carles Casanova (tible), Àlex Roig (tenora), Aureli Pardo (fiscorn), Ramon Gaig (trompeta) i Santi Carcassona (bateria). A l'enregistrament del disc hi van participar també Gaietà Martínez (tible) i Àngel Bertrán (tenora), que per a la nova temporada deixen la cobla.

Després de la presentació a Taradell, Tarasca té previst de portar el seu espectacle a la cloenda del cicle Tradicionàrius, el proper dia 6 d'abril a Barcelona.
Cal ressenyar també que, al costat d'aquesta realització i del nou experiment de la Cobla del Ball, els Lluïsos de Taradell tenen previst d'enregistrar enguany un CD amb un recull de sardanes tot contrapuntant aquesta doble faceta i tot celebrant el seu 125è.aniversari.

Nous enregistraments de les cobles de Blanes

En el marc del 150 aniversari de la tenora s'ha d'inscriure el nou CD que s'acaba de publicar, enregistrat per la Cobla del Col·legi Santa Maria de Blanes. L'enregistrament inclou 7 sardanes: Roses del Brull, de Joaquim Serra; Aplec de tardor, de Conrad Saló; L'avi Enric, de Ricard Viladesau; Encant blanenc, de Xavier Forcada; El xicarró, de Joaquim Serra; El bosc de la guineu, de Pere Fontàs, i tancant aquesta selecció, la sardana que Ricard Viladesau va dedicar fa uns anys a la Banda del Col·legi de Blanes. Un total de 20 músics, d'edats compreses entre els 12 i els 18 anys, han fet possible aquesta edició, en la qual també i han col·laborat quatre exmembres d'aquesta formació juvenil: Xavier Roger, Antoni Blázquez, Oscar Sacristán i el seu germà i director de la cobla, Jordi Sacristán.

Per la seva part, la cobla Sa Palomera de Blanes també ha enllestit un nou CD que ben aviat arribarà al públic amb un bagatge musical repartit gairebé al cinquanta per cent entre dos músics selvatans: Miquel Tudela, de Sant Hilari Sacalm i Josep Antoni López, a qui pot considerar-se selvatà per la seva adscripció a la cobla Sa Palomera tot i ser de Girona. Aquest és el quart treball discogràfic de la cobla Sa Palomera, que complementa les 10 sardanes dels dos autors esmentats, amb dues obres de Tomàs Gil Membrado.

Viladesau per Viladesau

Sota aquest títol s'ha editat un CD amb 12 sardanes tot recuperant un enregistrament fet per la cobla La Principal de la Bisbal els anys 60, amb un estol d'instrumentistes d'excepció: el tible Àngel Pont, els fiscorns Josep Puig Moreno i Conrad Saló, els trompetes Paco Capella i Joan Sadurní i l'inigualable tenora Ricard Viladesau. Aquest és el tercer disc de la col·lecció sonora de Som, la revista de cultura popular editada pel Grup d'Informadors Sardanistes de Catalunya, que es presenta com una altra aportació de l'Any de la Tenora amb les millors interpretacions que Ricard Viladesau, el mític Príncep de la Tenora, va fer de les seves pròpies sardanes i d'altres composicions antològiques com Sant Martí del Canigó (Pau Casals), Serra amunt (Enric Morera), Camprodon (Joan Manén), La reina de les flors (Josep Serra) i Remembrança (Joaquim Serra).

Més històries de les sardanes

No són rondalles a la vora del foc, sinó una munió de dades i referències sobre un ampli estol de sardanes recercades, recollides i seleccionades amb tant d'entusiasme com paciència per Robert Roqué. Aquest inquiet i entusiasta publicista ha posat sobre el paper totes aquestes històries editades en forma de llibre dins la Col·lecció Mos que promou el Grup d'Informadors Sardanistes de Catalunya. Es tracta de la tercera part d'aquesta sèrie d'Històries de les sardanes, escrites per Robert Roqué i que ha prologat Josep Arnau i Figuerola, expresident de la Diputació de Girona. Aquest llibre presenta un interessant recull d'explicacions sobre algunes de les obres més significatives de 36 compositors que, ordenats alfabèticament, van des d'una evocació de l'històric Pau Guanter, fundador de la famosa cobla Els Rossinyols de Castelló d'Empúries, fins a una glossa de les sardanes més conegudes d'Enric Morera, amb la reproducció d'algunes de les lletres de les seves composicions, degudes a poetes de gran categoria. D'una manera més extensa, aquest llibre es tanca amb una àmplia referència a la més carismàtica de les sardanes d'Enric Morera: La Santa Espina, incloent la reproducció de l'epistolari que a ran de la gènesi de l'obra teatral que havia d'incloure aquesta sardana van mantenir Amadeu Vives i Àngel Guimerà amb el mateix Enric Morera.

Altres compositors dels quals aquest nou llibre també recull les històries de les seves sardanes són, entre d'altres: Albert i Carles Guinovart, Max Havart, Joan i Ricard Lamote de Grignon, Jordi León, Francesc Mas Ros, Jordi Molina o Joan Lluís Moraleda.

Històries de les sardanes (3), de Robert Roqué, és el desè volum de la Col·lecció Mos, editada pel Grup d'Informadors Sardanistes de Catalunya (GISC). La presentació d'aquest llibre va tenir lloc a la vila d'Elna (Catalunya Nord), el dia 7 de gener de 2001, durant la celebració de l'Aplec de la Sardana, efectuant la presentació l'exjugador internacional de rugbi de la selecció francesa i membre de l'equip de l'USAP de Perpinyà, Raimon Rebujent.

Font: infosardana