| |
Noves publicacions del món de la Sardana
Fusió de sardana i música de ball
La cobla Els Lluïsos de Taradell, que enguany arriba
al 125è. aniversari i és la formació musical catalana en actiu
més antiga, ha entrat en el segle XXI fent un pas endavant i
consolidant un projecte que ja ha estat experimentant des de fa una
mica més d'un any. Ens referim a Tarasca: la cobla del ball, un
projecte en paral·lel a la formació tradicional de cobla que
presenta un repertori diferent de l'estereotipat clixé sardanista,
però que mantenint el seu so genuí i inconfusible, faci de la
cobla una espècie de Big-band a la catalana tot ampliant el seu
ventall estilístic.
Aquest gener, Tarasca ha presentat el seu primer CD,
que inclou un total de 13 temes arranjats majoritàriament per Xevi
Capdevila que pretenen ser un recull de ballables populars d'arreu
del món. Així, per exemple, hi ha des d'un pasdoble: A Vilafranca,
fins a una Java (el ball típic dels bordells francesos) o un
Hassapico, una dansa popular grega. Aquest nou CD porta el títol
genèric de Balls i danses del món, i ha estat editat per Tram sota
la producció de Jordi Molina.
L'actual formació de Tarasca compta amb Jordi
Galobart (flabiol i tamborí), Jaume Fontseca (tenora), Xevi
Capdevila (trombó), Joan Druguet (baix elèctric), Esteve Ribalta (fiscorn
i trombó de vares), Jordi Comas (tible i sac de gemecs), Carles
Casanova (tible), Àlex Roig (tenora), Aureli Pardo (fiscorn), Ramon
Gaig (trompeta) i Santi Carcassona (bateria). A l'enregistrament del
disc hi van participar també Gaietà Martínez (tible) i Àngel
Bertrán (tenora), que per a la nova temporada deixen la cobla.
Després de la presentació a Taradell, Tarasca té
previst de portar el seu espectacle a la cloenda del cicle
Tradicionàrius, el proper dia 6 d'abril a Barcelona.
Cal ressenyar també que, al costat d'aquesta realització i del nou
experiment de la Cobla del Ball, els Lluïsos de Taradell tenen
previst d'enregistrar enguany un CD amb un recull de sardanes tot
contrapuntant aquesta doble faceta i tot celebrant el seu
125è.aniversari.
Nous enregistraments de les cobles de Blanes
En el marc del 150 aniversari de la tenora s'ha
d'inscriure el nou CD que s'acaba de publicar, enregistrat per la
Cobla del Col·legi Santa Maria de Blanes. L'enregistrament inclou 7
sardanes: Roses del Brull, de Joaquim Serra; Aplec de tardor, de
Conrad Saló; L'avi Enric, de Ricard Viladesau; Encant blanenc, de
Xavier Forcada; El xicarró, de Joaquim Serra; El bosc de la guineu,
de Pere Fontàs, i tancant aquesta selecció, la sardana que Ricard
Viladesau va dedicar fa uns anys a la Banda del Col·legi de Blanes.
Un total de 20 músics, d'edats compreses entre els 12 i els 18
anys, han fet possible aquesta edició, en la qual també i han
col·laborat quatre exmembres d'aquesta formació juvenil: Xavier
Roger, Antoni Blázquez, Oscar Sacristán i el seu germà i director
de la cobla, Jordi Sacristán.
Per la seva part, la cobla Sa Palomera de Blanes
també ha enllestit un nou CD que ben aviat arribarà al públic amb
un bagatge musical repartit gairebé al cinquanta per cent entre dos
músics selvatans: Miquel Tudela, de Sant Hilari Sacalm i Josep
Antoni López, a qui pot considerar-se selvatà per la seva
adscripció a la cobla Sa Palomera tot i ser de Girona. Aquest és
el quart treball discogràfic de la cobla Sa Palomera, que
complementa les 10 sardanes dels dos autors esmentats, amb dues
obres de Tomàs Gil Membrado.
Viladesau per Viladesau
Sota aquest títol s'ha editat un CD amb 12 sardanes
tot recuperant un enregistrament fet per la cobla La Principal de la
Bisbal els anys 60, amb un estol d'instrumentistes d'excepció: el
tible Àngel Pont, els fiscorns Josep Puig Moreno i Conrad Saló,
els trompetes Paco Capella i Joan Sadurní i l'inigualable tenora
Ricard Viladesau. Aquest és el tercer disc de la col·lecció
sonora de Som, la revista de cultura popular editada pel Grup
d'Informadors Sardanistes de Catalunya, que es presenta com una
altra aportació de l'Any de la Tenora amb les millors
interpretacions que Ricard Viladesau, el mític Príncep de la
Tenora, va fer de les seves pròpies sardanes i d'altres
composicions antològiques com Sant Martí del Canigó (Pau Casals),
Serra amunt (Enric Morera), Camprodon (Joan Manén), La reina de les
flors (Josep Serra) i Remembrança (Joaquim Serra).
Més històries de les sardanes
No són rondalles a la vora del foc, sinó una munió
de dades i referències sobre un ampli estol de sardanes recercades,
recollides i seleccionades amb tant d'entusiasme com paciència per
Robert Roqué. Aquest inquiet i entusiasta publicista ha posat sobre
el paper totes aquestes històries editades en forma de llibre dins
la Col·lecció Mos que promou el Grup d'Informadors Sardanistes de
Catalunya. Es tracta de la tercera part d'aquesta sèrie
d'Històries de les sardanes, escrites per Robert Roqué i que ha
prologat Josep Arnau i Figuerola, expresident de la Diputació de
Girona. Aquest llibre presenta un interessant recull d'explicacions
sobre algunes de les obres més significatives de 36 compositors
que, ordenats alfabèticament, van des d'una evocació de
l'històric Pau Guanter, fundador de la famosa cobla Els Rossinyols
de Castelló d'Empúries, fins a una glossa de les sardanes més
conegudes d'Enric Morera, amb la reproducció d'algunes de les
lletres de les seves composicions, degudes a poetes de gran
categoria. D'una manera més extensa, aquest llibre es tanca amb una
àmplia referència a la més carismàtica de les sardanes d'Enric
Morera: La Santa Espina, incloent la reproducció de l'epistolari
que a ran de la gènesi de l'obra teatral que havia d'incloure
aquesta sardana van mantenir Amadeu Vives i Àngel Guimerà amb el
mateix Enric Morera.
Altres compositors dels quals aquest nou llibre
també recull les històries de les seves sardanes són, entre
d'altres: Albert i Carles Guinovart, Max Havart, Joan i Ricard
Lamote de Grignon, Jordi León, Francesc Mas Ros, Jordi Molina o
Joan Lluís Moraleda.
Històries de les sardanes (3), de Robert Roqué, és
el desè volum de la Col·lecció Mos, editada pel Grup
d'Informadors Sardanistes de Catalunya (GISC). La presentació
d'aquest llibre va tenir lloc a la vila d'Elna (Catalunya Nord), el
dia 7 de gener de 2001, durant la celebració de l'Aplec de la
Sardana, efectuant la presentació l'exjugador internacional de
rugbi de la selecció francesa i membre de l'equip de l'USAP de
Perpinyà, Raimon Rebujent.
Font: infosardana
|