L’enquesta
Durant les jornades carnavalesques penjàrem a la
nostra web, una enquesta per a comprovar quanta gent es
disfressava per les Festes de Carnaval.
El resultat fou el següent:
Contestaren l’enquesta: 68 persones, que donaren
aquestes xifres:
32. Digueren que sí, que cada any es disfressaven
28. Digueren que no, que no els agradava
8. Digueren que aquest any, era la primera vegada.
El que significa amb percentatges:
47% es disfressen, 41% no; 12% ho feren per primera
vegada.
Es ben notori que gairebé la
meitat de la gent que participà en l’enquesta donen una
contestació afirmativa, el que corrobora les paraules de
l’antropòleg Manuel Delgado quan diu: El que el Carnestoltes
i altres festes presumptament subversives operen no és altra cosa
que l’escenificació del triomf del bé sobre el mal i la
submissió final dels sectors díscols o insuficientment integrats-
nens, joves, dones- a l’imperi de la norma...
Amades afirma: L’home tendeix
en diversos moments de la vida a despullar-se en certa forma de la
influència que al seu damunt hagi pogut produir la civilització,
per tornar, encara que només sigui més que per breus moments a
un altre estat...
Alguns sociòlegs confirmen que
moltes vegades les disfresses representen allò que la persona que
la vesteix, la majoria de vegades inconscientment, és el que en
el fons ell, hauria volgut ser.
Per poc observador que hom sia,
probablement s’adonarà d’aquesta circumstància. Per exemple,
podem constatar haver atalaiat, un home, exalcalde i fabricant,
vestit de pollastre; el germà d’un famós conductor de rallis,
abillat de biciclista; una noia que fa de dependenta d’una
botiga, vestida de gran dama de la cort francesa; un noi tímid,
disfressat de capellà; un constructor que donava feina a molta
gent, d’espantaocells... I no diem de la mainada que tots volen
lluir la vestimenta dels seus herois, per això es guarneixen dels
personatges famosos de la tele, que són els seus paladins.
El carnaval i en especial les
disfresses responen amplament al fet de la festa. La festa,
ens diran els antropòlegs Joan Prat i Jesús Contreras, és
susceptible d’ésser vista i analitzada com una manifestació de
l’inconscient col·lectiu i interpretada de semblant manera a
com ho són pel psicoanalistes el somni o les fantasies diürnes
individuals. La disfressa no és més que això, la lluita
entre el desig i l’acció repressiva i coactiva de la cultura,
que és el principi del plaer en la terminologia freudiana.
Això, que a més comporta una
certa llibertat d’acció individual, conjuntament amb ganes de
diversió fa que molta gent gaudeixi d’aquestes diades i àdhuc
es disfressi del que més li plagui, malgrat que probablement no
s’adoni que la seva màscara identifiqui el seu subconscient
personal.
Ens permetem, des de la nostra web,
a obrir un diàleg amb tothom que vulgui, perquè hi pugui haver
diverses opinions sobre aquest tema. Per tant us convidem a que
ens escriviu a la secció CONTACTAR, que trobareu en el menú
principal o bé a l'e-mail enquestes@garonuna.com
Per agrair la col·laboració, regalarem
un CD a totes aquelles persones que ens escriguin donant-nos
el seu parer.
