|
L'any 2002, Any Verdaguer
El 10 de juny de 1902 moria, el gran
poeta de Catalunya, Mossèn Jacint Verdaguer, per tant el proper
any, a l’esdevenir-se els seus cents anys del traspàs, pot molt
ben ésser L’ANY VERDAGUER. Justament, ha entrat el parlament
català una proposició no de llei, demanant al Govern de la
Generalitat a declarar l’any 2002, ANY VERDAGUER. La proposició
insta al govern de la Generalitat a coordinar-se amb els municipis
vinculats amb el poeta, sobretot Folgueroles, Vic i Barcelona per
organitzar actes rememoratius de la vida i obra de mossèn Cinto.
També reclama que les programacions d’espectacles que depenen
d’organismes vinculats a la Generalitat produeixin ofertes
relacionades amb l’obra del poeta.
Recordem unes dades i dates de la vida de Mn. Cinto:
Jacint Verdaguer i Santaló, neix a Folgueroles
(Osona) el 17 de maig de 1845. De petit anà a l’escola del seu
poble:
Jo tenia cinc anys, anava a estudi
en mon humil poble de Folgueroles;
de mos pobres esplets digne preludi,
portava sota el braç les beceroles.
Lo mestre un vellet; sa barretina
més llarga era bon tros que sa ciència....
Als 10 ingressa al seminari de Vic (Osona).
El 1865 - només tenia 20 anys - participa per
primera vegada als Jocs Florals de Barcelona i obté dos premis. Es
presentà a recollir-los amb vestit de vellut i barretina vermella a
la sala del Consell de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
Entra el 1867-68 i amb grup de
lletraferits es reuneixen prop de la masia de can Tona al terme de
Folgueroles, i
funden «L’Esbart de Vic», considerat el primer Esbart de
Catalunya, Verdaguer és l’ànima d’aquest grup.
El 24 de setembre de 1870 és ordenat
capellà, el diumenge següent cantarà missa:
Lo primer diumenge d’octubre, dia
del Roser de tot lo món, cantí la missa, en la capella de Sant
Jordi de mon poble de Folgueroles. Diada feliç de ma poca
aprofitada vida, bella aurora de mon sacerdoci, matinada hermosa....
Pocs mesos després moria la seva
mare:
Lo rossinyol entre els arbres
ha cantat tota la nit, del presseguer a l’heura,
de l’heura al romaní
Quines passades més fines!
quin refilar tant bonic!
Mas ai! ma estimada mare
està expirant en son llit,
i a més que el cant d’alegria
jo escolto els seus sospirs.
Mon pare al peu de l’espona
va plorant de fil a fil,
al veure apagar la flama
que ell no trigarà a seguir:
plora el germà i la germana,
ploren parents i veïns,
i fins los sants en sos quadros
que foren, ai ! sos amics.....
Per què el aucells refilen
quan el cos està tant trist?
Més consol d’aquest desterro
cantau, rossinyols i nins:
en aquesta vall de llàgrimes
recordau-me el paradís,
lo paradís que és per viure
com la terra per morir.
La vida sacerdotal de Mn. Cinto
s’enceta a la parròquia de Vinyoles d’Oris (Osona), però al
cap de tres anys ho ha de deixar per malaltia, els metges li
recomanen aires marins i se’n va de capellà en el vaixell de la
Companyia Transatlàntica, navegarà durant dos anys, en la ruta
d’Amèrica.
D’aquí vindrà la seva poesia L’Emigrant:
Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya
d’enyorança és mort....
Recuperada la salut, ocuparà el càrrec
d’almoiner al Palau del Marqués de Comillas, càrrec que exercí
durant disset anys, en aquest temps, el 1877, presenta als Jocs
Florals l’obra que el consagrà definitivament L’Atlàntida:
Veus eixa mar que abraça de pol a
pol la terra?
En altre temps d’alegres Hespèreides fou hort;
estava el Teide gita bocins de sa desferra
tot braolant, com monstre que vetlla un camp de mort....
El 1890 tingué conflictes amb el
bisbe i estigué suspès de llicència del 1895 al 1898
Com no hi havia hagut orelles per
escoltar-me, ni pietat ni cor per condemnar-me, no havia espera ni
prudència per castigar-me...
La terra és un gran calvari
on l’home es crucificat;
los dies que a i em tocava
quins dies foren tant llargs!....
Quatre anys després el 10 de juny de
1902 moria a la finca Vila Joana de Vallvidrera.
Seguint parlant de la seva vida literària,
esmentem que Verdaguer conreà la poesia religiosa:
Al bescanvi de Jesús
jo bescanvio mes penes;
les bescanvio amb cançons
per adormir les agenes.
També les tradicions i llegendes:
Lo comte de Mataplana
ne tenia dos cavalls:
l’un era blanc com la gebre,
l’altre fosc com un pecat.
Malhaja lo cavall negre,
benhaja lo cavall blanc.
Un profund sentiment a la terra queda
també reflectit en els seus escrits, sobretot en la seva magnífica
obra Canigó, considerada la millor i mes afortunada de les
seves creacions. La gran varietat de ritmes que produeix una
deliciosa amenitat en la lectura, la sàvia alternança dels cants
èpics i lírics, la significància especial que té per tots els
catalans aquest tema fa que Canigó, hagi estat sempre una de
les realitzacions més celebrades dels més famós dels nostres
poetes moderns:
Set cants misteriosos té el poema
set florons que durà en sa diadema
Santa Maria de Ripoll al front;
set cels de pura i divinal bellesa
la Bíblia al cor de Catalunya impresa,
present, passat i esdevenir del món.
GARONUNA, s’adhereix a aquesta
iniciativa, de la proclamació de l’any 2002, com ANY VERDAGUER, i
d’ antuvi ofereix les seves pàgines per tot el que calgui en
aquest afer.
Aquest mateix escrit serà enviat al
Parlament de Catalunya, com a suport de la proposició demanada.
|
