Tarifes SGAE aplicables a Festes Majors

Aquestes tarifes seran aplicables també als actes organitzats per Ajuntaments, Diputacions provincials, comissions de festes, associacions i comunitats de veïns, aules de cultura, fundacions i caixes d’estalvi, col·legis universitaris, col·legis majors i universitats [1]

TARIFES PER A ESPECTACLES AMB TAQUILLA

1. Concerts, recitals de música simfònica, recitals de música no simfònica i espectacles de varietats.

Per drets de comunicació pública, el 10% dels ingressos de taquilla per cada concert, recital o espectacle que es realitzi.

- Els ajuntaments estan obligats a presentar a la SGAE, per mitjà dels seus delegats i representants i amb l’antelació adequada, les entrades que es posin a la venda per accedir a aquests espectacles, als efectes de contrasegellar-les  prèviament.

- Els ajuntaments han de lliurar a la SGAE, per mitjà dels seus delegats i representants, el full de taquilla corresponent signat per l’interventor, secretari o funcionari que tingui assignades aquestes funcions  en el termini màxim de 72 hores des de la realització de l’espectacle de què es tracti. El full de taquilla ha d’anar acompanyat dels bitllets sobrants, si n’hi ha.

2. Circ, il·lusionisme i prestidigitació

Per drets de comunicació pública, el 4,5% dels ingressos de taquilla per cada representació, sempre que les obres utilitzades ho siguin com a complement de números de circ, il·lusionisme o prestidigitació exclusivament, o que la utilització dels números de varietats o de revista no tinguin una durada superior a la meitat de l’espectacle.

Quan la duració horària dels números de varietats o de revista sigui superior a la meitat de la totalitat de l’espectacle, el percentatge que caldrà abonar serà el 10% en comptes de l’indicat en el paràgraf anterior.

3. Balls esporàdics realitzats amb motiu de fires i festes patronals

Per drets de comunicació pública, el 7% dels ingressos obtinguts a taquilla per cada ball que es realitzi.

Si no es pogués contrasegellar els bitllets, ni es pogués obtenir el full de taquilla per causes alienes a l’ajuntament, el 7% s’aplicarà sobre el 75% de l’aforament, prenent com a base un metre quadrat per parella i la suma dels preus per a home i dona bonificats en un 25%.

4. Exhibició pública de pel·lícules de cinema

Per drets de comunicació pública, el 2% dels ingressos de taquilla. En aquest concepte, s’inclou el dret de remuneració reconegut als autors d’obres audiovisuals de l’article 90.4 del Reial decret legislatiu 1/1996, del 12 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de propietat intel·lectual.

- En les sales de titularitat municipal destinades a l’exhibició pública de pel·lícules de cinema que tinguin un règim d’explotació comercial, els ajuntaments estan obligats a lliurar a la SGAE, per mitjà dels seus delegats i representants, i amb periodicitat setmanal, el model de full-declaració previst en l’Ordre del Ministeri de Cultura del 30 de maig de 1986, o el que pugui substituir-lo en el futur.

- En les sales de titularitat municipal destinades a l’exhibició pública de pel·lícules de cinema en les quals el règim d’explotació tingui caràcter de cineclub, i no estiguin sotmeses a les previsions de l’Ordre del Ministeri de Cultura del 30 de maig de 1986, els ajuntaments han de lliurar a la SGAE, per mitjà dels seus delegats i representants, i amb periodicitat mensual, la declaració dels títols exhibits amb expressió de la nacionalitat de l’obra cinematogràfica, els noms del director realitzador, del guionista i del compositor de la banda musical, com també les quantitats recaptades a través de les quotes dels abonats, la venda d’entrades, o qualsevol altre ingrés que provoqui l’exhibició de la pel·lícula cinematogràfica.

5. Tarifes mínimes per a espectacles amb taquilla

Quan, per als espectacles compresos en aquest epígraf, es fixin preus de taquilla bonificats o subvencionats, o notablement distanciats dels preus que habitualment es fixen al mercat per a espectacles anàlegs, la tarifa pels drets de comunicació pública s’han de calcular mitjançant l’aplicació del percentatge corresponent a la modalitat d’ús afectada al pressupost de les despeses necessàries per a la realització de l’espectacle de què es tracti.

Es consideraran preus de taquilla bonificats o subvencionats aquells que, calculada la suma d’ingressos que s’obtindrien per la venda de la totalitat de les localitats de l’aforament, aquest import resultés inferior al pressupost de les despeses necessàries per dur a terme l’espectacle.

TARIFES PER A ESPECTACLES GRATUÏTS

Quan els espectacles compresos en l’epígraf anterior es realitzin amb accés gratuït del públic i no condicionat a cap exigència prèvia, la tarifa per drets de comunicació pública es calcularà mitjançant l’aplicació del percentatge corresponent a la modalitat d’ús afectada al pressupost de les despeses necessàries per dur a terme l’espectacle. Amb aquesta finalitat, els ajuntaments estan obligats a presentar a la SGAE la certificació acreditativa del total del pressupost de despeses de cada espectacle a què es refereix aquest epígraf.

Això no obstant, i a fi d’escalonar l’aplicació de les tarifes d’aquest epígraf, es tindran en compte els criteris següents:

La SGAE aplicarà, amb caràcter general i durant l’any 1997, les tarifes vigents durant el 1996 incrementades en un 10% en tots els actes gratuïts organitzats pels ajuntaments.

A partir de 1998, les tarifes per a aquests actes gratuïts específics s’aplicaran d’acord amb el calendari i els tipus de cànon següents:

SARDANES

Més informació: www.sgae.es

[1] No estan afectats per aquest epígraf els actes que tinguin caràcter lesiu, és a dir, aquells actes als quals no s’hagi donat  publicitat exterior, que siguin gratuïts i només hi assisteixin els alumnes del centre.