La Festa Major

En la nostra web, denominada «El Portal de la Festa», i on s’hi troba informació i comentaris sobre diversos fets lúdics o festius, calia tractar tot l’aspecte de la Festa com cal.

Primer fent un breu estudi etnològic del tema, sense voler entrar en anàlisis científiques i fugint de tot elitisme, i posteriorment oferint alguns comentaris que poden ser, creiem, d'utilitat.

Parlem, doncs de la Festa.

¿Què és la FESTA?

Definició concisa: Solemnitat amb que es commemora un esdeveniment important del passat o subratlla la transcendència d’una escaiença actual.

Festa, pot ser: Una manera d’estar sense treballar, unes jornades alegres i bullicioses, un canvi d’hàbits en uns dies determinats, una explosió de joia, àdhuc de disbauxa, un parèntesi del tarannà laboral, una mutació d’actuacions, la metamorfosi de la quotidianitat, la permuta de l’ocupació. Naturalment tot això podria ser la Festa. I, també l’esclat de l’alegria, una aura de misteri, un espoliament del ritus consuetudinari, etc.

La Festa, i sobretot tal i com l’entenem en els darrers temps, es pot considerar una institució que a casa nostra hi ha una constància de la seva celebració des del segle XIII, inclòs el sinònim de la paraula «festa» prové de lleure i folgança, que és un terme antic que començà a sorgir en aquest segle tretzè.

La Festa Major seria la magna celebració, amb tots els seus aspectes, de la celebració d’aquestes jornades.

Per antonomàsia, cal tenir present que la majoria de les festes tradicionals, com ho és la Festa Major, tenen el seu origen en el món rural, que sorgiren d’unes circumstàncies determinades en el marc d’una col·lectivitat limitada i molt homogènia que la provocà i li donà sentit.

Per això, la majoria de festes se celebren en ple estiu, el mes d’agost, quan les grans feines del camp ja havien finit; la sega, el batre, etc. La gent de camp, es lliurava a uns dies d’esplai, de bones fontades, de relació amb amics i familiars.

Amb la industrialització, l’arribada massiva de col·lectius a les grans ciutats, provocà el despoblament del camp, i donà a les ciutats una gran dispersió. Això provoca que la festa d’avui hagi perdut o suplit moltes de les seves funcions reals (tot i que sovint encara hi trobem vestigis) si la comparem amb la d’abans - Segons escriu, Francesc Garreta, llicenciat en filologia catalana-. No obstant, vist la forma de viure actual, fa dir a l’antropòleg Manuel Delgado: Bé podem dir que el present ha declarat l’estat de festa permanent-.

Veiem uns comentaris, molt genèrics vers la Festa Major.

Considerem diferents aparats:

1er. Religiós: La funció religiosa té com a finalitat el retrobament amb Déu, a través dels patrons de cada localitat, és a dir l’apropament del Sagrat.

Actualment, aquesta funció ha quedat desacralitzada, els aspectes simbòlics han pres sentit per ells mateixos buidant el sentit religiós, sobretot amb àmbits no rurals, a la pagesia, al menys en part, i en la gent més gran romanen amb aquest sentiment pietós.

2on. Funció biològica: Consisteix en reparar el desgast quotidià d’energies físiques i mentals. Durant anys i panys la gastronomia era un dels grans mòbils de la festa. L’àpat principal, el dinar de la Festa Major és sinònim de menjars especials i abundants que apleguen a molts comensals.

En les societats rurals, durant tot l’any es menjava gairebé únicament el que hom mateix produïa, per la Festa a més de sacrificar els millors animals del corral s’adquirien altres articles complementaris.

Sia com sia, per la Festa Major, el dinar és un dels moments més considerables de la jornada.

3er. Economia: La Festa obligava a unes despeses extres, tant en la compra de queviures com amb la mateixa vestimenta. Avui, entre les fires, els mercats, l’abundància d’oferta, la facilitat dels desplaçaments, el mateix sistema de vida, no fan de primacia esperar la Festa Major, per un menjar singular o l’estrena de vestimenta.

4a. Psicologia: La festa, tanmateix és un alliberament de les tensions quotidianes, una inversió dels valors establerts. Avui, en dia, també hi ha altres formes molt habituals d’alliberament, discoteques, pubs, anades a la platja o esquiar, viatges... a pesar de que també el ritme frenètic comporta un neguit preeminent, conegut com l’«stress».

Amb paraules de Toni Puig i Jaume Colomer, «el sentit de la festa ve determinat per la realitat que la genera». Així hem d’afrontar i acceptar aquesta realitat.

Fem la Festa

Majoritàriament es tracta d’organitzar tots els actes, que de manera tradicional, la majoria de vegades, es venen desenvolupant, per aquestes celebracions.

Cada barri, poble o ciutat té el costum i l’avés de viure les seves diades festives, gairebé sempre a honor d’una figura santificada per l’església catòlica, un Sant o una Mare Déu que és el patró del lloc.

De fet, dins la història, aquestes celebracions sempre s’han efectuat a honor de les divinitats; les Saturnals, per exemple, tan famoses a Roma, dedicades a Saturn, antiga divinitat llatina. Les festes gregues dedicades a Afrodita, deessa de la bellesa, l’amor i la fecunditat. L’adoració a Diana, venerada dins el bosc de Nemi, etc. Amb el pas dels anys moltes de les tradicions i/o festes de caire pagà han estat reconvertides per l’església catòlica, cristianitzant-les. A mesura que s’edificaven les esglésies o capelles, fins i tot algunes construïdes sobre antics temples dedicats a figures paganes, és nodrien els altars i els capitells de Sants de la religió catòlica. I, aquell Sant que ha presidit els esdeveniments és, de fa una pila de centúries arribat a l’altar d’aquell indret, a vegades amb una aurèola de misteri, llegenda i miracles, volgut, reverenciat i estimat per la gent de la contrada. Trobareu moltes persones que es diuen Tura, perquè la patrona d’Olot és la Mare de Déu del Tura, les  mateixes Montserrats o Núries a molts llocs de Catalunya, Cinta o Maria Cinta a Tortosa, Narcís a Girona, Farners a Santa Coloma de Farners o Martirià a Banyoles...

El dia del Sant, és el de de la Festa Major, la qual s’ha de preparar perquè a més dels esdeveniments familiars que cadascú a casa seva practica, n’hi hagin de culturals, divertiment i esbarjo per tothom.

La majoria de vegades des del mateix ajuntament es constitueix una comissió de festes que és l’encarregada d’organitzar, preparar, coordinar i executar les diverses manifestacions que són usuals.

Comencen, doncs, pels preparatius per la festa.

Primer de tot, una vegada reunida la comissió, cal estudiar els anys anteriors, per comprovar que cal repetir, i què és precís innovar. Sempre, depenent, del pressupost de què es disposi i del tarannà de la gent més propera a la celebració, sense oblidar de bell antuvi aquells actes commemoratius que són idiosincràtics i, per tan, tradicionals del lloc. La tradició no es pot perdre, i si bé cal sempre invencions, el que de temps es ve celebrant, ha de perdurar, si cal adaptant-lo als nous temps i a les noves circumstàncies.

És bo i fa molta festa, engalanar els carrers, amb banderetes i lluminària.

Buscar el lloc més idoni per la celebració dels diferents actes, com més al centre de la població siguin més estaran a l’abast del conciutadans ,que en definitiva, i primordialment és a qui van dedicats. Es bo que vinguin foranis a compartir aquestes jornades festives, però és essencial que sigui la gent del mateix lloc els qui trobin els actes d’esbargiment més accessibles.

El Pregó. Darrerament, a molts llocs, un dels primers actes de la Festa és el Pregó, com molt bé diu el seu nom, és l’invitació a gaudir d’unes jornades tradicionals , festives i alegres. El pregó no hauria de ser un acte més de la Festa sinó un vertader aconteixement local, per això us animem a que cerqueu persones del poble o vinculades a la població, que tinguin alguna ressonància especial perquè facin el pregó. En alguns llocs, i creiem que erròniament, busquen personatges populars dels mitjans de comunicació, a fi que l’acte sigui més concorregut, convertint-lo en un atracció més de la festa. És clar que també és vàlid, ara, això cal pagar-lo i normalment aquests personatges (que van llogats a fer el pregó) cobren unes dues-centes mil pessetes.

També es poden aprofitar els dies de la Festa Major, per muntar exposicions de temes locals, o d’artistes de la vila... Així mateix lliurar els premis que segur que hi ha en cada poble de concursos, de convocatòries...

Si es vol fer ofici, les orquestres tenen normalment, unes peces assajades per aquesta tasca. Molts porten la missa en català del Papa Joan, i algunes encara ofereixen la missa en llatí de Perosi. De fet el Concili Vaticà II, encomanava als responsables eclesiàstics la supressió d’actes d’aquests tipus, diguem-ne més festius, i que fossin únicament religiosos i amb participació dels assistents. Pel que sembla, doncs, aquestes manifestacions quedarien una mica fora de to, però també cal reconèixer que una missa amb orquestra i música ben tocada dóna una gran solemnitat a la celebració.

A la plaça o al lloc que es designi cal muntar-hi un empostissat per les sardanes amb un mínim de 12 cadires, procurar que el sol no vingui de cara els instrumentistes, ja que els perjudica per poder llegir bé. També és important que no estiguin de cara a una paret, ja que retruny i la sonoritat i se’n ressent. No deixeu els músics de cobla com els parents pobres de la festa, col·locant-los a qualsevol lloc, procureu que estiguin ben situats, això ajudarà a millorar l’audició. Penseu que la sardana és la Dansa Nacional de Catalunya i que les sonoritats de la cobla evoquen la nostra personalitat. És evident que si escolteu un tango ho assimileu a l’Argentina, un vals a Viena, un "corrido" a Mèxic, quan s’escolta una sardana o música de cobla, això és sinònim de terra catalana.

També si feu algun festival infantil, procureu que els petits s’hi sentin còmodament, que els executants tinguin espai suficient per desenvolupar el seu espectacle.

Si teniu envelat o primordialment si habiliteu alguna sala (pavelló) que el terra estigui en condicions perquè la gent hi pugui ballar bé, que hi hagin cadires suficients per els que no ballen i escolten. Sobretot que l’escenari sigui el suficient gran perquè músics i cantants s’hi puguin moure. Avui dia, a més de la música, orquestres i conjunts procuren oferir en llurs actuacions com un petit espectacle, de manera que si es poden moure amb comoditat i folgança damunt l’escenari, l’actuació és molt més reeixida, agrada més als assistents i tot en surt amplament beneficiat.

Un tema important és la connexió elèctrica. Una orquestra o grup musical pot necessitar una connexió de 380V  20.000 w de so i 100.000 w de llum), són quantitats respectables que cal preveure i tenir-ho a punt. Fins i tot en molts casos és aconsellable disposar d’un grup electrogen.

Arriba l’hora de triar i contractar.

Cal tenir molt en compte, les possibilitats que cada formació musical ofereix.

De bell antuvi volem recomanar que es facin les contractacions a través d’agents artístics, els membres d’APPA són persones de reconeguda professionalitat i vàlua que us poden assessorar, aconsellar, informar de totes les possibilitats que hi ha per aconseguir tenir la combinació més idònia per la celebració de la Festa.

Naturalment caldrà sempre tenir en compte el pressupost, i a partir d’aquest fonament, iniciar els contactes pertinents.

Com més aviat millor es facin les contractacions més que bé, ja que, sobretot a l’estiu hi ha moltes festes, i a vegades és difícil aconseguir el que es pretén, àdhuc en ocasions és impossible.

Un compromís de consuetud és que la població que té contractada una formació musical, un cop efectuada la seva actuació, té preferència de contractar-la per l’any que ve. Això fa que algunes dates del calendari, majoritàriament els mesos d’agost o setembre algunes orquestres i conjunts cada any vagin al mateix lloc. Per exemple, el 22 de setembre, La Principal de la Bisbal fa 55 anys que va a Besalú.

Per això és cabdal llogar el que es vol, el mes aviat possible.

Cara la Festa Major, podem comptar que caldrà fer, sardanes i ball, com a mínim i potser en alguns llocs ofici, cercavila i concert.

Les anomenades Cobla-Orquestra cobreixen totes aquestes actuacions. Actualment a Catalunya n’hi han unes 15, de diferent categoria i, és clar, de preu diferent.

Sobre els preus, normalment hi ha una certa variació, ja que no és el mateix actuar en dia de feina que un cap de setmana, o a l’estiu que hi ha moltes festes i per tant molta més demanda que a l’hivern. No és res més que la clàssica llei de l’oferta i la demanda.

Una Cobla-Orquestra, els dies més sol·licitats a l’estiu, pot cobrar per tot el dia, per sobre del milió de pessetes, si és cap de setmana pot anar-se’n al milió quatre-centes. En temporada baixa sis o set-centes mil pessetes.

Unes altres d’aquests tipus de formacions cobren entre les 600 i 800 mil pessetes. En temporada baixa quatre-centes mil.

I, encara d’altres més modestes entre les 400 i 500 centes mil pessetes. Temporada baixa 250.000 pta.

Una audició de sardanes està al redós de les cent mil pessetes, si és matí i tarda prop de les cent-vuitanta. Als aplecs dues-centes, dues-centes cinquanta, cal matisar en cada cas. Depèn dels mesos, del que cal tocar....

Adonem-nos que la sardana és el parent pobre de la festa. Una cobla la formen 11 instrumentistes, que s’han de desplaçar i moltes vegades pagar-se l’assegurança. Feu números.

Conjunts per fer ball, en trobarem de tots colors. De manera que n’hi ha una gran varietat.

Un conjunt diguem-ne dels grans de 7 o 8 components poden arribar a les 700 o 800 mil pessetes, a l’estiu i en caps de setmana. D’aquí per avall. Menys components, més barat. A pesar de que no hi ha cap uniformitat i cadascú porta les seves pròpies tarifes.

En un ball, es fan normalment dues parts. La primera dura una hora i mitja, hi un descans d’uns 15 minuts, i la segona part és d’una altra hora i mitja (llarga) segons el públic i les circumstàncies.

Els concerts, han perdut força la seva popularitat, sobretot el d’orquestra i se’n fan pocs, a pesar de que en diversos llocs continuen celebrant-se. Com sempre les orquestres porten un bon repertori de peces, i hom pot escoltar, obres de caire clàssic, temes de pel·lícules, de sarsueles, no poden fallar, cançó catalana, etc. També es fan concert de cobla, però, potser aquest, fóra de la festa major.

Conjunts de Rock. Això és una mica més complicat. Els de més reconeguda reputació, amplament passen del milió de pessetes. Els altres segons el renom tenen, imports més baixos. La seva actuació sol durar una hora i mitja i només fan els seus temes. En les condicions per actuar exigeixen unes mides especials de l’escenari, un lloc per canviar-se amb dutxa i en "catering" complert...

En aquestes actuacions roqueres, és bo posar unes baranes davant l’escenari on actua el grup, millor que no hi hagin cadires, mai servir les begudes amb vasos de vidre, ni donar les botelles, emprar sempre vasos de plàstic. No hi seria de més uns vigilants jurats, que de manera discreta estiguessin pel recinte i també és bo contractar un pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil.

Els grups d’havaneres, estan entre les 125.000 i 150.000 pessetes.

Pallassos, entre 60 i 80 mil.

Esbarts dansaires, unes 75.000’-- ptes.

Castellers: Depèn del grup i el tipus d’actuació, normalment un actuació està entre 150 i 200 mil pessetes.

Si es vol fer teatre. Una obra de les que estan en cartell, val un milió de pessetes. Hi han moltes altres possibilitats, a preus més mòdics.

Una revista, amb un figura de renom acompanyada d’altres actuacions de "varietès" milió, milió i mig, segons l’artista principal.

Les grans figures de la cançó, quatre, cinc, set milions....

Bandes de música, per algunes zones no hi van gaire. Al sud de Catalunya sí, que proliferen. Són molt completes amb més de 60 components. Fan cercaviles, concerts, balls. etc. Valen unes dues-centes mil pessetes.

Cal anotar que si es fan dues actuacions, matí i tarda o tarda i nit és costum establerta que la comissió es faci càrrec de les despeses de la manutenció dels components de cada formació musical. També que la mitja part de la sessió, els intèrprets puguin prendre algun refrigeri.

Recordem que antigament, els músics anaven a menjar a les cases de la gent del poble.

Parlant de temps passat, tenim a mà, un contracte del "Sindicato Nacional del Espectáculo" molt sucós, en reproduïm un fragments del "Contrato de Trabajo (orquestas, orquestinas, banda o coblas) para Fiestas Mayores y Bolos de Baile"

...5a. Durante la vigencia del presente contrato queda prohibida toda actuación en espectáculos similares dentro de la misma población......

Extracto del reglamento de Trabajo para Profesores Músicos, de 16 de febrero de 1948.

Art. 25. En Coblas de Sardanas. Las plantillas de coblas deberán ser compuestas por lo menos de once profesores, que habrán de actuar con los instrumentos típicos del Folklore nacional, los cuales serán los siguientes: Un Flabiol, dos Tiples, dos Tenoras, dos Trompetas, dos Fiscornos, un Trombón y un Contrabajo.

Art. Adicional: Siguiendo las normas tradicionales de costumbre inveterada, el trabajo de las coblas en las Fiestas Mayores, serà el siguiente:

a/ En la provincia de Gerona: Dos sardanas u oficio y una sardana por la mañana.

En el resto de Cataluña: Tres sardanas u oficio y dos sardanas por la mañana.

b/ Las Coblas contratadas exclusivamente para tocar sardanas, podrán ejecutar: Tres por la mañana, seis por la tarde y seis por la noche; no obstante cuando el contrato sea para fiestas sardanistas, no recayendo en dias de Fiesta Mayor de la localidad, se podrán ejecutar también seis por la mañana.

En ningún caso se permitirá a la Coblas interpretar más de seis sardanas durante una mañana, tarde o noche, ni aún tratándose de diferentes empresas.

c/ Al actuar dos o más Coblas, el número de sardanas de una audición será, como máximo, de cinco por cada conjunto....

Que consti que aquest reglament encara és vigent !!!!!!!!!

Espectacles de foc: Focs artificals. si són efectuats per empreses professionals i tenen una mica de categoria, cal passar del milió de pessetes, com a mínim. Si es fan amb caire popular, naturalment sempre és d’acord en el que s’empra. Tirar quatre coets és ben econòmic.

Els Corre-focs que proliferen darrerament, valen també, segons al pólvora que es vol gastar, no obstant, a tall d’exemple comentem que un de normal pot anar-se’n a les 250.000 pessetes.

ULL MOLT D’ULL, en les festes de foc, ja que són molt perilloses cal prendre totes les precaucions possibles, amb exageració i tot. Tota precaució és poca. Darrerament s’han hagut de lamentar alguns accidents i fins un parell de morts, i això sí que cal evitar-ho. MOLTA, MOLTA PRECAUCIÓ. I, a més tenir contractada una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi possibles accidents.

Parlant d’assegurances, no hi sobra que en cada festa es contracti una assegurança de responsabilitat civil. Així els organitzadors queden coberts, en cas hipotètic de que passés alguna desgràcia.

També, dins el tema de les assegurances, aconsellen, en les festes a l’estiu que es fan al carrer, la contractació d’una assegurança per cas de mal temps. És molt important, ja que cobreix les despeses ocasionades si plou, o fa molt de vent, etc. Cal negociar en cada companyia asseguradora la cobertura que es pot fer: Si tenim l’assegurança ens podem estalviar molts problemes, i el seu cost no es pas massa elevat.

Una vegada decidit i acordat el que es lloga, cal fer el contracte, el qual expressarà: dia, hora i lloc d’actuació, i els altres afers que puguin considerar-se d’interès.

Algunes formacions són entitats jurídiques pròpies i altres no, no obstant aquestes darreres han format, d’acord amb el Sindicat de Músics de Girona, una cooperativa que supleix i resol els problemes de caire legal, facturació, cobrament de l’IVA, seguretat social dels músics, etc.

Un altre tema és SGAE, els autors. Cal tenir-ho en compte, ja que també s’ha de pagar. Si consulteu la pàgina de SGAE, us podreu informar de tots els detalls d’aquesta qüestió. A grans trets comentem que és obligació pagar les quotes d’SGAE, i l’entitat contractant la que ho ha de fer. I, a més d’acord amb els músics s’han d’ omplir les fulles, on hi ha de constar les obres que la formació musical executa. El cost d’SGAE, que s’ha de pagar és el 10% de l’entrada si l’espectacle és de pagament o un 10% (aproximadament), si és amb entrada gratuïta, del cost de la formació contractada. Les sardanes tenen un tarifa especial. 

En les festes de tipus populars, en envelats o al carrer, es poden posar bars per a la venda de begudes, per aquest assumpte us recomanem que us poseu en contacte amb Casa Darnes, on trobareu tot el que us calgui. A més de les begudes, neveres, barres de bar, etc.

Procureu donar les begudes sempre amb gots de plàstic, mai de vidre ni donar les botelles. En alguns llocs fan pagar cent pessetes, com a dipòsit dels vasos, quantitat que es restituïda en tornar el vas, evitant d’aquesta manera que s’embruti.

Les atraccions de fires són molt populars i tradicionals, i esperades amb gran intensitat per la canalla, els autos de xoc, els cavallets, el tren de la bruixa, les parades de tir, les tómboles, les xurreries... donen ambient de festa i només venen un cop a l’any. Cal posar-les en un lloc adequat, ni massa lluny, ni tampoc massa a la vora d’on es desenvolupen els actes principals, per no importunar-se mútuament. Quant s’interpretin les sardanes, o el ball, procurar que la música de la parades no molesti la que executen els músics, fent-los parar la seva megafonia. 

També es poden organitzar petites fires artesanals. Això agrada molt i hi ha molts artesans que recorren les festes i les fires, cal només invitar-los.

Finalment parlem de publicitat, que evidentment cal fer, però que no ho soluciona tot, això sí, ajuda i molt a la participació de la gent.

Un programa gran de caire general, altres de més petits per penjar als comerços de la població, octavetes per repartir... Les orquestres i conjunts faciliten pòsters amb la seva formació per poder-los penjar, cal aprofitar-los, si imprimiu unes tires amb la data de la celebració de la festa i el lloc, les podreu adjuntar als cartells de les orquestres i tindreu una publicitat efectiva i econòmica.

Són interessants els llibrets que en moltes poblacions imprimeixen. Per una banda permet buscar molt anunciants que amb la seva aportació ajuden a les despeses de la Festa, per altre, permet incloure-hi alguns articles històrics, poètics, anecdòtics de la mateixa població, el que contribueix a donar un caire més cultural a la Festa.

Per una bona divulgació de la publicitat, us oferim uns comentaris del professor Enric Pujades i Rovirosa, llicenciat en ciències empresarials i expert en Comunicació i Màrqueting:

"La comunicació ha de ser el màxim de concreta, amb una definició de les coses. Ha de ser creativa, diferent i millor.

Cal una estratègia, cal comunicar.

Una idea de vendre que beneficiï al comprador (una sola idea) - La millor festa, o la més alegre, o la més juvenil, o la de tots , o la més musical, o la tradicional (una sola idea definitòria).

Una idea que ha de ser simple i clara. Destacar la publicitat que més convingui de la resta de la comunicació. 

Ha de ser memorable (que es pugui recordar bé), 

rellevant pels receptors,

aspecte integrat de l’idea central,

idees campanyables, any rera any amb nous elements.

Camins que cal seguir, per l’obtenció desitjada: pels problemes, solucions. No demores.

Demostració: Llançament del producte, amb cara nova.

Comparació: Demostrar les avantatges.

Símbol visual: és més fàcil retenir una imatge que un nom.

Trossos de vida: Productes dins la vida normal de la gent, o del cinema i de la televisió.

Sorpresa: Que es vegi una cosa singular.

Provocació: Que sigui estimulant i agosarada."

A més pot fer-se publicitat als mitjans de comunicació, premsa, ràdio, baranes, cartelleres.

Per Ràdio us recomanem, sobretot a la zona de Girona: ONA GIRONA, que a més de tenir una molt bona audiència, disposen d’unes programacions idònies per aquest fi.

Un consell, perquè la publicitat sigui efectiva a més de les normes, descrites cal que us poseu de la mà d’un bon publicista o en el seu defecte, us passeu varies hores rumiant com fer-ho i que cal destacar i divulgar.

Potser, segur que falten algunes coses per dir o explicar. Si teniu algun dubte podeu utilitzar el nostre FÒRUM, o el nostre e-mail.

I.......... BONA FESTA MAJOR A TOTHOM !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!