Del dijous llarder o gras, al dimecres de cendra
Aquesta és la setmana del Carnaval, malgrat que
ara, uns ja l’han començat i d’altres l’allarguen fins on
els convé. Però, nosaltres ho comentarem seguint la més
estricta tradició.
El dijous llarder, encetava el Carnaval, que
duraria una setmana, fins el dimecres de Cendra, l’altre
setmana. Aquest dia, el dijous gras, era de rigor menjar coques de
llardons.
Avui les coques amb llard,
que es menjen a creamdent,
avaloten el jovent;
qui se’n pogués fer un fart!
Si un home pagant la part
que lo toca per son torn
poqués treur el nas al Born,
veuria homes tan mones
que, per dar gust a les dones
porten la cassola al forn.
En aquesta diada, molta gent sortia al camp a
berenar, es menjava truita i botifarra.
El dijous llarder,
botifarra, botifarra,
el dijous llarder
botifarra menjaré.
Al mateix vespre ja hi havien sessions de ball i
els dies de rauxa havien començat.
Avui, són moltes les poblacions que d’una manera
o altre celebren el Carnaval, deixarem constància de les més
representatives a casa nostra.
Agullana Ens trobem en una població
empordanesa no massa coneguda, a pesar de que té uns valors per
conèixer i admirar, francament notables, sobretot l’església,
un magnífic edifici romànic dels segles XII-XIII, però, ara ens
cal parlar de la seva festa de les diades de carnaval, aquí el
que couen i donen són xulles, sí, sí una xulla de cansalada ben
rosa i ben rostida, aquesta és la seva manera de participar en el
carnaval.
Albons Aquesta població de l’Alt Empordà,
celebra la festa el dimarts de carnaval, amb una extraordinària
arrossada. Actualment es celebra al camp de futbol, anys enrera
l’escenari era la plaça major. Els dies abans, el jovent ha
recorregut totes les cases de la població en busca del material
adequat per fer l’arrossada, i el dijous al matí s’encenen
els focs i es cuina amb peroles l'arròs, aquest està llest prop
després de la una, la gent es porta taules i cadires i prenen
possessió en els llocs indicats, abans de la menjada es fa un
passant amb el gegants, es toquen un parell de sardanes i es
reparteix l'arròs, a la tarda i nit hi ha ball de disfresses.
Cadaqués Aquesta població també
empordanesa, celebra el seu carnaval a partir del diumenge a la
nit. Actualment s’engalana el Pavelló d’esports i organitzat
per la Societat L’Amistat es venen desenvolupant tots els actes.
A l’hora convinguda, amb grups apareixen les comparses totes
disfressades i fan la passada, al ritme de l’orquestra, hom
calcula, entre infants i grans més d’un centenar de grups que
graciosament abillats hi participen, un cop han passat tots, el
ball que dura fins a la matinada. El dilluns es fa el carnaval
infantil, que es celebra a la tarda, amb les característiques
iguals. I, el dimarts hi ha, a la tarda, una rua que recorre els
carrers de la població acabant amb un gran ball, a sopar i de nou
la passada de les comparses i ballerusca fins a la matinada. El
dimecres fineix el Carnaval amb l’enterrament de la sardina i
una ballada de sardanes.
Capmany No ens movem de l’Empordà. Som
ara a la població de Capmany (Capite màxima), ací el dimarts es
cuina i es reparteix el ranxo, una espècia d’escudella
barrejada que es dóna a tots els que assisteixen aquest dia a
aquesta celebració. Naturalment la menjada es fa al migdia, i a
la nit hi ha un gran ball.
Barcelona Sobretot els anys abans de la
guerra, podríem dir que el carnaval de Barcelona feia furor. Les
rues, les disfresses, els saraus, els balls eren d’un contingut
i d’una animació extrema. Hi havia una cançó molt popular que
la cantaven els joves de Barcelona anant amb la colla:
Carnestoltes, quinze voltes
I, Nadal de més a més,
que cada dia fos festa
i la quaresma mai vingués.
la butxaca proveïda
no digués ja mai que no;
i tot sovint cridaria
- Noia, pota’m el porró.
I, vet aquí un testament del Carnestoltes, de les
darreries del segle XVIII, que l’escrigué un espardenyer del
carrer de l’Hospital de nom Llimona, que era l’ànima
d’aquelles festes:
Elegeixo sepultura
de Cap de Creus al davant,
que està de la Boqueria
immediat al Portal.
La qual se’m sia feta
amb assistència cabdal
de donzelles encobertes
i capellans disfressats
molta abundància de llums
quan se vagen apagant,
i per majó devoció
les exèquies que em faran
amb lo Fandango i Cadena
se deguin finalitzar.
Naturalment en els anys del franquisme tot era
prohibit i no es feia res. Ara han rebrotat amb gran força,
enguany el Rei Carnestoltes arribà a la Ciutat Comtal el dissabte
dia 17 i hi regnarà fins el dimarts dia 27. De tots els actes que
s’han organitzat, potser el més emblemàtic serà el que es
desenvoluparà a la popular sala del ball del carrer del Tigre:
«La Paloma», organitzat pel col·lectiu Gai.
Olot Ja diuen que com Olot enlloc, potser
per això ells fan el carnaval, en plena quaresma. La capital de
la Garrotxa no és pas dels llocs on hi havia una gran tradició
per aquestes festes, a pesar de que sí eren celebrades. En els
darrers anys, han decidit fer-les i ben a l’engrós. Les tenen
organitzades per a primers de març, quan, segons les dates, ja no
hi carnaval, i sí quaresma. Però, en fi. Si per carnaval tot si
val, dons l’allarguem una setmana més i en pau.
Platja d’Aro Grans festes, grans saraus,
grans balls. És un dels Carnavals més concorreguts que es
celebren, destacant el ball de les dones que tindrà efecte el
dimarts dia 27. Però sobretot la gran manifestació carnavalesca
és el dissabte dia, 24, on a partir de dos quarts de cinc de la
tarda amb excepcional desfilada de carrosses i comparses.
preparat el guisat, el senyor rector, acompanyat de
les autoritat municipal i judicial, beneïa la caldera i el seu
contingut. El cuinat era repartit a tothom que es presentava
proveït de plat o d’olla. Hi acudien àdhuc veïns de les cases
més principals i distingides.
Sant Feliu de Guíxols La vila ganxona
celebra el seu carnaval, mostren el seu fet tradicional en la
desfilada que començarà a les 11 de la nit del dissabte dia 24 i
que denominen «Làcarus», aquesta paraula era el símbol que la
gent senzilla, pescadors, treballadors, utilitzaven aquest dia per
burlar-se de la gent benestant, i s’engiponaven una gran panxa
bo i significant que anaven ben farts.
Sitges Es calcula que més de 250.000
persones ompliran els carrers de la blanca subur, terra de
Santiago Rossinyol, per admirar la excepcional rua que recorrerà
els carrers de la població el dimarts dia 27 a la nit. Uns 5000
sitgetans surten disfressats aquesta nit i participen de la gran
festa de carnaval, que acaba amb balls al Teatre El Retiro i el
casino El Prado.
Tortellà A la Garrotxa, a Tortellà, terra
de culleraires i músics, àdhuc el mateix alcalde havia esta
músic de la Maravella...
Bé, dons, uns mots per parlar de Tortellà, això sí, el que
fan, és ja passat el carnaval. El primer diumenge de Quaresma
celebren una tradicional i molt concorreguda Fira, aquest any
serà el diumenge dia 4 de març. Allà trobareu tota classe
parades dels més variats articles, i de bon matí si aneu al
Casino trobareu un esmorzar d’aquells que jo no en queden. Pota
i tripa per tothom. No us ho perdeu.
Vilanova i la Geltrú Vulgueu-ne de xerinola,
gresca, tabala, gatzara, brullit, barrila, avalots, saragata... a
Vilanova. Les comparses, gran quantitat de persones
representatives de les entitats del poble, vestides de manera
uniforme saltant, corrent, ballant pels carrers. El dijous la rua
de la merenga, podeu quedar empastifats de blanc i dolços,
dolços, dolços, el diumenge la gran guerra de caramels, mils de
quilos de caramels que són tirats, no pas repartits, encatifen
els carrers de Vilanova. Ai, que per Carnaval tot........ !!!!!!
Verges La famosa sopa de Verges (Baix
Empordà). El diumenge el jovent anirà per les cases del poble a
cercar la manduca que s’ha de cuinar el dimarts, el dia 27. Al
migdia i precedits pels gegants, i l’orquestra arribarà la sopa
a la plaça, caldrà fer cua per endur-te’n un plat ben calentó
de la famosa sopa de Verges, que recent encara les festes de
carnaval ha de preparar la famosa processó, que es desenvolupa en
aquesta població el dijous Sant, que s’escau aquest any el 19
d’abril. Aquella antiquíssima manifestació, amb la famosa
dansa de la mort.
Vidreres I, un altre Ranxo, les peroles
bullen a la plaça del poble. Aquest tipus de menjar, sembla
correspon a temps passats en que alguns dies de l’any i sobretot
per Carnaval es feien públicament per repartir entre els pobres
de la rodalia, després esdevingueren populars i foren i son
cuites perquè en mengi tothom que aquest dia assisteix. El Ranxo
de Vidreres, a la comarca de la Selva és un dels més antics que
es coneixen que mantenen viva aquesta tradició.
Naturalment hi han altres llocs, que per aquestes
jornades fan i tenen llur festa i tradició, avui hem anotat
aquests pobles.
I, acabem amb unes absoltes d’en Carnestoltes:
Ja es mort en carnestoltes,
ja és mort l’amic millor.
Cantem-li les absoltes
cantem-li la cançó.
Vinguen botelles
per enterrar-lo,
mai olvidar-lo
amic tan bo.
Plorem, plorem , plorem,
sí, plorem, plotrm, plorem
tot un any.
