|
Foto: Joan Amades i Gelat (Barcelona 1890-1959). El més gran
folklorista català, sosté a les seves mans, LA VELLA DE LA
QUARESMA; els set peus signifiquen les set setmanes de
quaresma, i cada setmana es treu un dels peus. (És una de les
figures més populars i carismàtiques de la tradició popular
catalana)
|
La Societat i en molts casos
l’església se les ha enginyat per substituir antigues
festes de caire pagà i cristianitzar-les. Només un exemple,
en el calendari festiu romà trobem una de les festes més
celebrades, les Saturnals, a honor del déu Saturn, que eren
les festes del solstici d’hivern, amb les famoses Bacanals,
ara tenim les no menys importants de Nadal.
I, si bé el Carnestoltes
podrien ser també una reminiscència de les Saturnals alguns
etnògrafs, entre ells, Julio Caro Baroja, les associa a les
Lupercaal o Matronals, celebrades al mes de febrer i també
dins de la civilització romana (Lupercals). Eren el ritual de
la fecundació i protecció dels ramats, (Matronals) les
festes de les dones, dies en que elles manaven (una semblança
catalana és la festa de Santa Àgata, celebrada el 5 de
febrer).
Nosaltres, i en la majoria de
llocs, les festes de Carnaval, eren i són uns dies
d’esbargiment, balls i gatzara, abans d’entrar en les
diades de la Quaresma (sempre dins la cultura cristiana),
temps en el qual no es feien acte de divertiment , calia fer
penitència i oració i àdhuc abstinència de carn, per això
els dies abans es desenvolupen les jornades alegres i
festives.
La Quaresma s’enceta el
Dimecres de Cendra, els dies abans són els que pertanyen a
les festes carnavalesques que normalment comencen el dissabte
amb l’arribada del Rei Carnestoltes, seguint els altres dies
amb rues, disfresses i balls i acabant el dimarts amb la mort
i enterrament del Carnestoltes i l’enterrament de la
sardina.
Si el Carnestoltes és
representa popularment per un ninot alegre i rondaxó, hom
pinta la Quaresma com una vella xaruga, alta, desnerida i
antipàtica, que té set cames, va tota vestida de negre, i
porta un bacallà en una mà i un cistell de verdures en
l’altre. El simbolisme que es desprèn d’aquesta imatge
popular és ben clar, perquè el temps de quaresma és de
serietat, tristesa, recolliment, oració i dejuni. |
